Òptica geomètrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'òptica geomètrica és la part de l'òptica que considera la llum com un raig lluminós que es propaga en línia recta i que caracteritza els medis a través dels quals es propaga mitjançant l'índex de refracció (). El seu objectiu principal és determinar les trajectòries de la llum a través de diversos medis.
En l'òptica geomètrica es prescindeix dels fenòmens ondulatoris de la llum, que equival a considerar l'aproximació següent:
Es pot considerar que l'òptica geomètrica es deriva completament d'un sol postulat: el principi de Fermat.
L'òptica geomètrica determina que els rajos lluminosos actuïn sota els supòsits següents:
- Es propaguen en trajectòries rectilínies a mesura que es mouen en un mitjà homogeni.
- Es corben, i en circumstàncies particulars poden dividir-se en dos, en la interacció entre dos medis diferents.
- Segueixen trajectòries curvilínies en mitjans en què l'índex de refracció canvia.
- Poden ser absorbides o reflectides.
L'òptica geomètrica no té en compte certs efectes òptics com la difracció o la interferència. Aquesta simplificació és útil a la pràctica; és una excel·lent aproximació quan la longitud d'ona és petita comparada amb la mida de l'estructura amb què la llum interactua. Les tècniques són particularment útils en la descripció dels aspectes geomètrics de la formació d'imatges, incloent-hi aberracions òptiques.