Medi òptic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un medi òptic és el material a través del qual es propaguen les ones electromagnètiques. És un tipus de medi de transmissió. La permitivitat i la permeabilitat del medi defineixen com s'hi propaguen les ones electromagnètiques. El medi té una impedància intrínseca que ve donada per:
On i
són el camp elèctric i el camp magnètic, respectivament.
En una regió sense conductivitat elèctrica, l'expressió es simplifica a:
Per exemple, en l'espai lliure la impedància intrínseca s'anomena impedància característica del buit, denotada per Z0, i:
Les ones es propaguen a través del medi amb una velocitat , on
és la freqüència i
és la longitud d'ona de les ones electromagnètiques. Aquesta equació també es pot escriure de la següent forma:
On és la freqüència angular de l'ona i
és el nombre d'ona de l'ona. En enginyeria elèctrica, el símbol
, anomenat la constant de fase, se sol utilitzar en comptes de
.
La velocitat de propagació de les ones electromagnètiques en l'espai lliure, un estat de referència estàndard idealitzat (com el zero absolut per la temperatura) es denota per convenció per c0: [1]
On és la constant elèctrica i
és la constant magnètica.