From Wikipedia, the free encyclopedia
Éliane Montel, nascuda el 9 d'octubre de 1898 i morta el 1993, als 94 anys, fou una física i química francesa, col·laboradora i companya de Paul Langevin.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 octubre 1898 Marsella (França) |
Mort | 24 gener 1993 (94 anys) 5è districte de París (França) |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
Formació | École normale supérieure de jeunes filles |
Activitat | |
Ocupació | física, química, professora |
Ocupador | Institut du Radium École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris Collège de France |
Família | |
Parella | Paul Langevin |
Fills | Paul-Gilbert Langevin |
Germans | Gilbert Montel |
Éliane Montel-Langevin va néixer el 9 d'octubre de 1898 a Marsella.[1] Va tenir un germà, Gilbert Montel, nascut el 1896 i mort al front el 1915. Va passar la seva infantesa entre Marsella i Montpeller.
De la seva vinculació amb Paul Langevin, va néixer el futur musicòleg Paul-Gilbert Langevin, el 5 de juliol de 1933, a Boulogne-Billancourt.
Alumna de l'École normale supérieure de jeunes filles de Sèvres a la secció de ciències (promoció S1920),[2]primer va obtenir el 1919 el seu certificat d'aptitud a l'ensenyament secundari per a noies[3]i després l'agregació per a joves en ciències el 1923.
Va entrar el 1926, segons les recomanacions del físic Paul Langevin, al laboratori Curie de l'Institut del Radi com a "ajudant voluntària", i l'any següent com a "treballadora lliure".[4] · [5]esprés va publicar l'article "Sobre la penetració del poloni en el plom" al Journal de physique.
Paral·lelament a la seva feina al laboratori, va fer de professora de física en una escola secundària els anys 1929-30.[6] El 1930, Montel va obtenir una beca Rothschild per a 1930-1931 amb el suport de Marie Curie.[7] Tot i això, Montel es va veure obligada a suspendre la seva investigació per tal tenir cura de la seva mare i no va poder acabar-la durant l'any escolar.[8] En 1931–32, va treballar com a investigadora a l' ESPCI, al laboratori de Paul Langevin.
Per al curs escolar 1931-1932, va obtenir una plaça d'investigadora associada a l'École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris, al laboratori de Paul Langevin. Éliane Montel va romandre amb aquest últim fins a la seva mort el 1946, i el va visitar regularment en el seu confinament a Troyes durant la guerra.[9]
Quan treballava al laboratori al Frédéric Joliot al Collège de France, va fer d'intermediària científica, política i d'amistat entre Paul Langevin i el seu antic alumne Frédéric Joliot[10]
Després de la mort de Langevin el 1946, va continuar la recerca de Langevin al mateix laboratori sota la direcció de René Lucas[11] i va treballar en mesures de mobilitat d'ions gasosos. Va publicar l'últim treball de Langevin, que es va realitzar durant la Segona Guerra Mundial quan estava en arrest domiciliari: «El dispositiu hauria de poder arribar a estudiar la naturalesa dels ions i seguir-ne llur formació i evolució, en donar-li l'espectre de la mobilitat».[12]
En els anys següents, va ensenyar física i química en una escola secundària de Fontainebleau, prop de París, fins a la seva jubilació en la dècada del 1960.
El 1967, Montel va assistir al sopar d'antics investigadors del laboratori Curie pel centè aniversari de Marie Curie.
El 1972, va treballar en la commemoració del centenari del naixement de Langevin, publicant textos en la seva memòria en algunes publicacions periòdiques i redactant un text personal per a la revista Scientia, « Langevin et le rationalisme, le savant hors de la tour d'ivoire ». Va aportar material a un text anterior escrit a La technique moderne als anys trenta.. A més, va participar en la conferència organitzada per la revista La Pensée.[13]
Als anys setanta i vuitanta, es va fer amiga de l'historiador Jean-Paul Roux[14]i va seguir els seus cursos a l'École du Louvre[15]i es va interessar per diversos temes, incloent-hi la història de les religions, en particular l'islam i el judaisme, història de l'art, arqueologia, l'Extrem Orient, Egipte, Turquia i Grècia. Quan tenia noranta anys, va visitar països de l'est amb Roux, entre ells Síria.
Va morir a París el 1992. Està enterrada al cementiri de Montparnasse.