Àrees metropolitanes de Mèxic
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Des de la dècada de 1940, Mèxic ha viscut un canvi demogràfic considerable cap a la urbanització que ha fet que diverses ciutats s'estenguin sobre el territori d'un o més municipis i fins i tot estats, formant així àrees metropolitanes, que són el resultat del desenvolupament econòmic, la concentració demogràfica i l'especialització econòmica.[1] Tot i que tradicionalment les àrees metropolitanes eren definides com el grup de municipis que interaccionaven intensament els uns amb els altres al voltant d'una ciutat principal, el 2004, el Consell Nacional de Població (CONAPO), la Secretaria de Desenvolupament Social, (SEDESOL) i l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI) acordaren definir les àrees metropolitanes de Mèxic com:[1]
- el grup de dos o més municipis on es troba una ciutat amb una població d'almenys 50.000 habitants i l'àrea urbana de la qual s'estén més enllà dels límits del municipi que la contenia originalment, incorporant físicament, o sota la seva àrea d'influència, altres municipis predominantment urbans tots dels quals tenen un grau elevat d'integració econòmica i social o són rellevants en la política i la gestió pública; o com
- un sol municipi amb una ciutat amb una població d'almenys un milió d'habitants i que sigui continguda totalment dins el municipi; o com
- una ciutat amb una població d'almenys 250.000 habitants i que formi una conurbació amb altres ciutats dels Estats Units d'Amèrica.
Cal notar, tanmateix, que els estats del nord-oest i sud-oest són dividits en un petit nombre de municipis molt extensos, mentre que els estats centrals són dividits en un gran nombre de municipis molt petits. Per això, les àrees metropolitanes del nord sovint no s'estenen sobre més d'un municipi, mentre que les àrees metropolitanes del centre n'incorporen més d'un. Per altra banda, quatre àrees metropolitanes incorporen municipis de dos o més estats: l'àrea metropolitana de la Ciutat de Mèxic (el Districte Federal, l'estat de Mèxic i Hidalgo), l'àrea metropolitana de Puebla-Tlaxcala (l'estat de Puebla i l'estat de Tlaxcala, però n'exclou la ciutat de Tlaxcala), l'àrea metropolitana de la Comarca Lagunera (els estats de Coahuila i Durango) i l'àrea metropolitana de Tampico (sobre els estats de Tamaulipas i Veracruz).
En total, el govern definí cinquanta-cinc àrees metropolitanes la població de les quals, el 2000, era de 51,5 milions; és a dir, agrupaven el 52,8% de la població total del país.[1]