Àlcali
designació genèrica, imprecisa, de cadascun dels òxids, hidròxids i carbonats dels metalls alcalins. Per extensió, els òxids i hidròxids de magnesi, calci i bari, i l'amoníac / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un àlcali és un compost químic soluble en aigua i amb propietats de base, òxid, hidròxid o carbonat dels metalls alcalins sodi i potassi o dels alcalinoterris magnesi, calci i bari, i l'amoníac. Exemples d'àlcalis comuns són: l'hidròxid de sodi o sosa càustica NaOH, l'hidròxid de potassi o potassa càustica KOH, el carbonat de potassi K₂CO₃, l'amoníac NH₃ i l'hidròxid d'amoni NH4OH —la seva solució aquosa—, l'òxid de calci o calç viva CaO i l'hidròxid de calci o calç morta Ca(OH)₂. Són composts molt emprats en la indústria química.
Excepte l'amoníac, els àlcalis són composts sòlids, de color blanc i inodors. Tots són molt solubles en aigua, dissociant-se completament i donant lloc a anions hidròxid en dissolució. Una dissolució d'un àlcali té un pH superior a 7. Alguns exemples de reaccions amb l'aigua són:
Actuen com a bases fortes i són molt hidrosolubles. Presenten tacte sabonós i poden ser prou corrosius com per cremar la pell, igual que els àcids forts. Els àlcalis, ja sigui en sòlid o en solucions concentrades, són més destructius dels teixits animals que la majoria dels àcids. Provoquen lesions profundes i doloroses, en dissoldre el greix cutani. Les pólvores, boires i vapors provoquen irritació respiratòria, de la pell, els ulls i lesions a l'envà nasal.[1]