Història de Roma

Història de Roma

Ab Urbe condĭta
Projectes germans
Informació a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor	Titus Livi

Història de Roma [Ab Urbe Condita] és una obra sobre la història de l'antiga Roma escrita en llatí per Tit Livi, la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC. El seu títol significa "Llibres a partir de la fundació de la ciutat". L'obra cobreix des dels llegendaris temps d'Enees, unes quantes generacions abans de la llegendària fundació de Roma, fet que s'acostuma a situar en l'any 753 aC fins al moment de la mort de Drus el Vell, esdevinguda l'any 9 aC, durant el regnat d'August, l'època en què vivia Livi.

Citacions

Llibre I

• Uns sembren, uns altres cullen.^[1]

(en llatí) Alii sementem faciunt, alii metent.

Llibre I. § 24,5.

Llibre II

• Obrar i sofrir valentament és propi d'un romà.^[2]

(en llatí) Et facere et pati fortia Romanum est.

Llibre II. § 12.

Paraules de Muci Escèvola al rei etrusc Porsenna.

• La glòria menyspreada en el moment oportú, de vegades torna amb escreix.^[2]

(en llatí) Spreta in tempore gloria interdum cumulatior redit.

Llibre II. § 47.

Llibre III

• De l'abundància neix el fastig.^[2]

(en llatí) Fit fastidium copia.

Llibre III. § 1.

Llibre IV

• Més val tard que mai.^[2]

(en llatí) Potius sero quam numquam.

Llibre IV. § 2.

• La necessitat és l'última arma i la més poderosa.^[2]

(en llatí) Necessitas ultimum et maximum telum est.

Llibre IV. § 28.

Llibre V

«Ai, dels vençuts!»(Brennus)

• Ai, dels vençuts!^[2]

(en llatí) Vae victis!

Llibre V. § 48.

Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".

Llibre VI

• Ningú no vol ésser superat, i menys per un parent.^[2]

(en llatí) A proximis quisque minime anteiri vult.

Llibre VI. § 34.

Llibre IX

• La guerra és justa per a qui és necessària, i les armes són legítimes per a qui no es deixa cap altra esperança que les armes.^[2]

(en llatí) Iustum est bellum, quibus necessarium, et pia arma, quibus nulla nisi in armis relinquitur spes.

Llibre IX. § 1.

• Que estigui lluny de les meves paraules l'ofensa.^[2]

(en llatí) Absit invidia verbo.

Llibre IX. § 19.

Llibre X

• És injust que, sota l'arbre que hom ha plantat, un altre en culli el fruit.^[2]

(en llatí) Quam quis arborem conseverit, sub ea legere alium fructum indignum est.

Llibre X. § 24.

Llibre XXI

• Mentre a Roma es delibera, Sagunt és assaltada.^[2]

(en llatí) Dum Romae consulitur, Saguntum expugnatur.

Llibre XXI. § 7.

En relació a l'abandó en que Romà deixà Sagunt, davant l'assalt d'Anníbal.

Llibre XXII

«Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.» (Maharbal)

• Qui menyspreï la glòria, la tindrà de debò.^[2]

(en llatí) Gloriam qui spreverit, veram habebit.

Llibre XXII. § 32.

• La precipitació és imprudent i cega.^[2]

(en llatí) Festinatio improvida est et caeca.

Llibre XXII. § 39.

• Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.^[2]

(en llatí) Vincere scis, Hannibal, uictoria uti nescis.

Llibre XXII. § 51. — Maharbal

Paraules de Maharbal, general d'Annibal, retreient-li no marxar sobre Roma després de vèncer a la batalla de Cannas.

Llibre XXVIII

• Les coses desconegudes es temen més.^[2]

(en llatí) Maior ignoratum rerum est terror.

Llibre XXVIII. § 44.

Llibre XXX

• Els fets passats es poden reprovar més que corregir.^[2]

(en llatí) Praeterita magis reprehendi possunt quam corrigi.

Llibre XXX. § 30.

Llibre XXXIV

• Cap llei no és prou satisfactòria per a tothom.^[2]

(en llatí) Nulla lex satis commoda omnibus est.

Llibre XXXIV. § 3.

• Val més no acusar un malvat que absoldre'l.^[2]

(en llatí) Hominem improbum non accusari tutius est quam absolvi.

Llibre XXXIV. § 4.

Llibre XXX

• Com més propícia és la fortuna, menys cal fiar-se'n.^[2]

(en llatí) Maximae culque fortunae minime credendum est.

Llibre XXX. § 30.

• Millor i més segura és una pau certa que no un una victòria esperada.^[2]

(en llatí) Melior tutiorque est certa pax quam sperata victoria.

Llibre XXX. § 30.

Llibre XXXIV

• Cal apreciar els amics pels fets, no per les paraules.^[2]

(en llatí) Ex factis, non ex dictis amici pensandi.

Llibre XXXIV. § 49.

Llibre XXXV

• Amb el costum el treball es fa més lleuger.^[2]

(en llatí) Consuetudine levior fit labor.

Llibre XXXV. § 35.

Llibre XL

• Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.^[2]

(en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.

Llibre XL. § 46.

Llibre XLV

• No et refiïs de la sort present.^[2]

(en llatí) Praesenti ne credas fortunae!

Llibre XLV. § 8.

Referències

1. ↑ Erasme de Rotterdam, 2018.
2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 Peris i Juan, 2001.

Bibliografia

• Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129. 
• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.