De tant en tant hi ha sobre la terra una mena de continuació de l'amor, en la qual aquell desig cobejós que tenen dues persones entre si cedeix el seu lloc a un nou deler i a una nova cobejança, a una set comuna i superior d'un ideal que està per damunt d'elles: tanmateix, qui coneix aquest amor? Qui l'ha experimentat? El seu nom autèntic és amistat.[1]
És molt bell compartir el silenci, és molt més bell compartir les rialles.[1]
La senzillesa i la naturalitat són el suprem i últim fi de la cultura.[1]
Odio les ànimes estretes sense bàlsam ni verí; fetes sense res dolent o bo.[2]
(en alemany)Hilf dir selbst, dann wird jeder helfen.
Götzen-Dämmerung, oder, Wie man mit dem Hammer philosophirt.(El crepuscle dels ídols. Com filosofar a cops de martell),1888.
Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures (1878)
La millor manera de començar el dia és pensar si podrem afavorir com a mínim una persona.[3]
(en alemany)Das beste Mittel, jeden Tag gut zu beginnen, ist: beim Erwachen daran zu denken, ob man nicht wenigstens einem Menschen einreude machen könne.
Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures (Menschliches, Allzumenschliches. Ein Buch für freie Geister),1878.
Déu és mort, l'hem mort tu i jo. Tots nosaltres som els seus assassins![5]
La gaia ciència (Die fröhliche Wissenschaft).
La voluntat de poder. Recerca d’un canvi de valor de tots els valors (1892-1893)
El triomf d'un ideal moral s'aconsegueix amb els mateixos mitjans immorals que qualsevol altre triomf; és a dir, la mentida, la difamació i la injustícia.[6]
La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors (Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwertung aller Werte).
Crítica de la moral occidental
Hem projectat les nostres condicions de supervivència com a atributs del ser. De la circumstància que hem de mantenir-nos fermament lligats a les nostres creences per subsistir n'hem deduït que el món veritable no és mutació i esdevenir, sinó ser.[6]
La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors (Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwertung aller Werte).
El filòsof, que inventa un món racional on la raó i les funcions lògiques són adequades: d'aquí ve el món veritable. L'home religiós, que inventa un món diví: d'aquí ve el món desnaturalitzat, antinatural. L'home moral, que inventa un món lliure: d'aquí ve el món bo, perfecte, just, sant.[6]
La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors (Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwertung aller Werte).
1 2 3 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona:Ara Llibres,2009. ISBN 9788492552702.