 Friedrich Nietzsche (1882) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Röcken, 15 d'octubre de 1844 |
| Mort |
Weimar, 25 d'agost de 1900 (55 anys) |
| Ocupació | Filòsof, poeta, escriptor, compositor, pedagog, filòleg clàssic, crític musical, erudit clàssic i dramaturg |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken-Lützen, Saxònia, 15 d'octubre de 1844 — Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.
- De tant en tant hi ha sobre la terra una mena de continuació de l'amor, en la qual aquell desig cobejós que tenen dues persones entre si cedeix el seu lloc a un nou deler i a una nova cobejança, a una set comuna i superior d'un ideal que està per damunt d'elles: tanmateix, qui coneix aquest amor? Qui l'ha experimentat? El seu nom autèntic és amistat.[1]
- És molt bell compartir el silenci, és molt més bell compartir les rialles.[1]
- La senzillesa i la naturalitat són el suprem i últim fi de la cultura.[1]
- Odio les ànimes estretes sense bàlsam ni verí; fetes sense res dolent o bo.[2]
- Què hi fas aquí encara palplantat?[2]
- La vida sense música seria un error.[3]
- (en alemany) Ohne Musik wäre das Leben ein Irrtum
Zur Genealogie der Moral. Eine Streitschrift (Sobre la genealogia de la moral. Un escrit polèmic), 1873.
- Ajuda't a tu mateix i els altres t'ajudaran .[3]
- (en alemany) Hilf dir selbst, dann wird jeder helfen.
- Götzen-Dämmerung, oder, Wie man mit dem Hammer philosophirt.(El crepuscle dels ídols. Com filosofar a cops de martell), 1888.
Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures (1878)
- La millor manera de començar el dia és pensar si podrem afavorir com a mínim una persona.[3]
- (en alemany) Das beste Mittel, jeden Tag gut zu beginnen, ist: beim Erwachen daran zu denken, ob man nicht wenigstens einem Menschen einreude machen könne.
- Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures (Menschliches, Allzumenschliches. Ein Buch für freie Geister), 1878.
La gaia ciència (1882)
- Pocs homes en general tenen fe en si mateixos.[4]
- La gaia ciència (Die fröhliche Wissenschaft).
- La gaia ciència (Die fröhliche Wissenschaft).
La voluntat de poder. Recerca d’un canvi de valor de tots els valors (1892-1893)
- El triomf d'un ideal moral s'aconsegueix amb els mateixos mitjans immorals que qualsevol altre triomf; és a dir, la mentida, la difamació i la injustícia.[6]
- La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors (Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwertung aller Werte).
- Crítica de la moral occidental
- Hem projectat les nostres condicions de supervivència com a atributs del ser. De la circumstància que hem de mantenir-nos fermament lligats a les nostres creences per subsistir n'hem deduït que el món veritable no és mutació i esdevenir, sinó ser.[6]
- La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors (Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwertung aller Werte).
- El filòsof, que inventa un món racional on la raó i les funcions lògiques són adequades: d'aquí ve el món veritable. L'home religiós, que inventa un món diví: d'aquí ve el món desnaturalitzat, antinatural. L'home moral, que inventa un món lliure: d'aquí ve el món bo, perfecte, just, sant.[6]
- La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors (Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwertung aller Werte).
- 1 2 3 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.
- 1 2 Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510 [Consulta: 1544442001].
- 1 2 3 «Friedrich Nietzsche». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio. [Consulta: 6 febrer 2013].[]
- ↑ Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1347089069].
- ↑ Beltran, 2000, p. 22-23.
- 1 2 3 «Friedrich Nietzsche - Catalunya 1714 : la pàgina de la Filosofia». Jordi Tremosa. Arxivat de l'original el 1285717708. [Consulta: 8 abril 2012].
- Beltran, Adolf. 100 notícies d'un segle (en català). Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 8473066413.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
