Dels deures

Dels deures

De Officiis
Portada del De officiis
Projectes germans
Informació a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor	Ciceró
Publicació	46 aC

Dels deures (en llatí: De officiis) és un assaig de Marc Tul·li Ciceró publicat en tres llibres l'any 44 aC, que tracta dels deures, comportaments i obligacions morals dels homes.

Citacions

Llibre I

• Tota la glòria de la virtut està en l'acció.

(en llatí) Virtutis enim laus omnis in actione consistit

Dels deures. § VI,19.

• El fonament de la justícia és la bona fe.

(en llatí) Fundamentum autem est iustitiae fides.

Dels deures. § VII,23.

• El dret extremat és l'extrema injustícia.

(en llatí) Summum ius summa iniuria.

Dels deures. § X,33.

• La raó d'emprendre una guerra ha d'ésser el desig de viure en pau i sense ofensa; però aconseguida la victòria, cal respectar els qui en la guerra no foren cruels ni inhumans.

(en llatí) Quare suscipienda quidem bella sunt ob eam causam, ut sine iniuria in pace vivatur, parta autem victoria conservandi i, qui non crudeles in bello, non inmanes fuerunt.

Dels deures. § XI,35.

• Cal vetllar sempre per una pau sense paranys.

(en llatí) Mea quidem sententia paci, quae nihil habitura sit insidiarum, semper est consulendum.

Dels deures. § XI,35.

• És llei primera del deure de fer més de bé a qui més d'amor ens tingui.

(en llatí) Primum illud est in officio, ut ei plurimum tribuamus, a quo plurimum diligamur

Dels deures. § XV,47.

• La societat i la unió entre els homes es conservaran més perfectament si es porta a cadascú tanta més benevolença com més de prop ens estigui unit.

(en llatí) Optime autem societas hominum coniunctioque servabitur, si, ut quisque erit coniunctissimus, ita in eum benignitatis plurimum conferetur.

Dels deures. § XVI,50.

• Entre amics tot és comú.

(en llatí) Amicorum esse communia omnia

Dels deures. § XVI,51.

• La més joiosa de les amistats és la que és conjugada per la similitud dels caràcters.

(en llatí) Ea iucundissima amicitia, quam similitudo morum coniugavit.

Dels deures. § XVII,58.

• Ningú que hagi aconseguit fama de fortitud amb insídies i malícia, no ha atès una veritable glòria; ja que res no pot ésser honest si manca de justícia.

(en llatí) Qui fortitudinis gloriam consecutus est insidiis et malitia, laudem est adeptus: nihil enim honestum esse potest, quod iustitia vacat.

Dels deures. § XIX,62.

• Dels homes forts i magnànims exigim que siguin al mateix temps bons i sincers, amics de la veritat i en res fal·laços; qualitats que pertanyen al valor fonamental de la justícia.

(en llatí) Itaque viros fortes et magnanimos eosdem bonos et simplices, veritatis amicos minimeque fallaces esse volumus; quae sunt ex media laude iustitiae.

Dels deures. § XIX,63.

• Res no és tan propi d'un esperit estret i mesquí com estimar les riqueses, res tan honrós i tan magnífic com menysprear el diner quan no en tens, i si en tens, esmerçar-lo en beneficis i liberalitats.

(en llatí) Nihil enim est tam angusti animi tamque parvi quam amare divitias, nihil honestius magnificentiusque quam pecuniam contemnere, si non habeas, si habeas, ad beneficentiam liberalitatemque conferre.

Dels deures. § XX,68.

• Car a tots els afers, abans d'emprendre'ls, cal aplicar una preparació diligent.

(en llatí) In omnibus autem negotiis priusquam adgrediare, adhibenda est praeparatio diligens.

Dels deures. § XXII,73.

• Que les armes cedeixin davant la toga.^[1]

(en llatí) Cedant arma togae.

Dels deures. § XXII,77.

• El cos ha d'ésser exercitat i posat en estat d'obeir a la reflexió i al raonament en la pràctica dels afers i quan cal suportar la fatiga.

(en llatí) Exercendum tamen corpus et ita afficiendum est, ut oboedire consilio rationique possit in exsequendis negotiis et in labore tolerando.

Dels deures. § XXIII,79.

• Res no és més lloable, res més digne d'un home gran i il·lustre, que la facilitat d'apaivagar-se i la clemència.

(en llatí) Nihil enim laudabilius, nihil magno et praeclaro viro dignius placabilitate atque clementia.

Dels deures. § XXV,88.

• La dolçor i la clemència són estimable a canvi d'usar d'una certa severitat en interès de la república, sense la qual no pot governar-se un Estat.

(en llatí) Clementia, ut adhibeatur rei publicae causa severitas, sine qua administrari civitas non potest.

Dels deures. § XXV,88.

• Hem de reconèixer que les accions més grans i pròpies dels esperits més elevats són les dels homes d'Estat, ja que llur actuació és la que més vastament s'estén i afecta els més.

(en llatí) Maximas geri res et maximi animi ab iis, qui res publicas regant, quod earum administratio latissime pateat ad plurimosque pertineat

Dels deures. § XXVI,92.

• Tot el que és just és decorós, i per contra, tot el que és injust, és, tant com vil, indecorós.

(en llatí) Iusta omnia decora sunt, iniusta contra, ut turpia, sic indecora

Dels deures. § XXVII,94.

• El paper de la justícia consisteix a no fer violència als homes, el de la consideració, a no ofendre'ls.

(en llatí) Iustitiae partes sunt non violare homines, verecundiae non offendere.

Dels deures. § XXVIII,99.

• Tota acció ha d'ésser lliure de temeritat i de negligència, i res no s'ha d'emprendre de què no es pugui donar una justificació acceptable; això és gairebé la definició del deure.

(en llatí) Omnis autem actio vacare debet temeritate et neglegentia nec vero agere quicquam, cuius non possit causam probabilem reddere; haec est enim fere discriptio officii.

Dels deures. § XXIX,101.

• Cadascú s'ha d'aferrar a allò que és adequat al seu talent particular.

(en llatí) Admodum autem tenenda sunt sua cuique, non vitiosa, sed tamen propria.

Dels deures. § XXXI,110.

• Escau a cadascú allò que li és sobretot propi.

(en llatí) Quod est cuiusque maxime suum.

Dels deures. § XXXI,113.

• La millor herència que poden els pares transmetre als fills, i més excel·lent que qualsevol altre patrimoni, és la fama de les virtuts i de les grans accions; deshonrar-la és un crim i una indignitat.

(en llatí) Optima autem hereditas a patribus traditur liberis omnique patrimonio praestantior gloria virtutis rerumque gestarum, cui dedecori esse nefas et vitium iudicandum est.

Dels deures. § XXXIII,121.

• La inexperiencia de l'edat que comença ha d'ésser dirigida i governada per la prudència dels ancians.

(en llatí) Ineuntis enim aetatis inscitia senum constituenda et regenda prudentia est.

Dels deures. § XXXIV,122.

• El pensament versa màximament en la investigació de la veritat; l'apetit empeny a l'acció.

(en llatí) Cogitatio in vero exquirendo maxime versatur, appetitus impellit ad agendum.

Dels deures. § XXXVI, 132.

• La força de la paraula és gran, i la seva funció és doble; l'una és l'oratòria, l'altra la conversa.

(en llatí) Et quoniam magna vis orationis est eaque duplex, altera contentionis, altera sermonis.

Dels deures. § XXXVII,132.

• Fins i tot en les discussions amb els nostres pitjors enemics és bo, encara que ens diguin indignitats, de servar la gravetat i allunyar de nosaltres la iracúndia.

(en llatí) Rectum est autem etiam in illis contentionibus, quae cum inimicissimis fiunt, etiam si nobis indigna audiamus, tamen gravitatem retinere, iracundiam pellere.

Dels deures. § XXXVIII,137.

• Abans d'emprendre res, tres principis cal observar: primer, que el desig obeeixi la raó, regla la més a propòsit per a observar els deures; en segon lloc, calcular atentament la importància de la cosa que volem fer, no sigui que hi despenguem més atenció que el cas no requereix, o massa poca. En tercer lloc, usar curosament de moderació en tot el que es refereixi a l'esclat extern i a la dignitat.

(en llatí) In omni autem actione suscipienda tria sunt tenenda, primum ut appetitus rationi pareat, quo nihil est ad officia conservanda accommodatius, deinde ut animadvertatur, quanta illa res sit, quam efficere velimus, ut neve maior neve minor cura et opera suscipiatur, quam causa postulet. Tertium est, ut caveamus, ut ea, quae pertinent ad liberalem speciem et dignitatem, moderata sint.

Dels deures. § XXXIX,141.

• Aquells homes que han il·lustrat llur vida amb accions honroses i grans i que, duts per llur afecte a la pàtria, l'han servida o la serveixen, hem d'honorar-los i respectar-los tant com honorem els qui estan investits d'alguna dignitat o comandament.

(en llatí) Eos autem, quorum vita perspecta in rebus honestis atque magnis est, bene de re publica sentientes ac bene meritos aut merentes sic ut aliquo honore aut imperio affectos observare et colere debemus.

Dels deures. § XLI,149.

• Tota bondat moral dimana de quatre deus, de les quals una és la coneixença, l'altra la sociabilitat, la tercera la magnanimitat, la quarta la temperància.

(en llatí) Omnis honestas manet a partibus quattuor, quarum una sit cognitionis, altera communitatis, tertia magnanimitatis, quarta moderationis.

Dels deures. § XLIII,152.

Llibre II

Llibre III

Referències

1. ↑ Escolà Tuset, 1997, p. 21-129.

Bibliografia

• Ciceró, Marc Tul·li. Dels deures. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1938-1946.