La Constitució Espanyola de 1978 és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. Fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'Estat.
Títol preliminar
Article 1
Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret.
La sobirania nacional resideix en el poble espanyol.
La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.
Article 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3
El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat.
Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
Article 4
La bandera d'Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles.
Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya.
Títol I. Dels drets i dels deures fonamentals
Article 10
La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre polític i de la pau social.
Article 14
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 16
Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació.
Cap confessió tindrà caràcter estatal.
Article 18
Es garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
Article 21
Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes.
Article 27
Tothom té dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament.
L'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
Article 30
Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya.
Article 35
Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici.
Article 43
Es reconeix el dret a la protecció de la salut.
Article 47
Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat.
Títol II. De la Corona
Article 56
El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals.
La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat.
Títol III. De les Corts Generals
Article 66
Les Corts Generals representen el poble espanyol i són formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.
Títol VI. Del poder judicial
Article 117
La justícia emana del poble i és administrada en nom del rei pels jutges i pels magistrats que integren el poder judicial.
Títol VIII.De l'organització territorial de l'Estat
Article 155
Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l'atengués, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general esmentat.
La Constitució del 1978 ens ha proporcionat el període més dilatat de llibertat, convivència i prosperitat de tota la nostra història i reconeixement efectiu de la diversitat que compon la nostra realitat.[1]
(en castellà)La Constitución de 1978 nos ha proporcionado el período más dilatado de libertad, convivencia y prosperidad de toda nuestra historia y de reconocimiento efectivo de la diversidad que compone nuestra realidad.
Hom parla sempre dels «drets històrics» perquè la Constitució espanyola així ho va definir i expressar. Però els catalans, tradicionalment, no hem parlat de «drets històrics» quan hem reivindicat l'antiga llibertat.[2]
Parlant sobre la defensa dels "drets històrics" de Catalunya
Si la Constitució fós autènticament democràtica, no seria pas la seva lletra la nostra presó, sinó que seria la garantia de la nostra voluntat pacífica per gaudir la nostra llibertat.[3]