El món va començar sense l'home i acabarà sense ell.[1]
(en francès)Le monde a commencé sans l'homme et il s'achèvera sans lui.
Tristos tròpics (Tristes Tropiques),1955.
La vida social consisteix a destruir el que li dona el seu aroma.[1]
(en francès)La vie sociale consiste à détruire ce qui lui donne son arôme.
Tristos tròpics (Tristes Tropiques),1955.
La llengua és una raó humana que té les seves raons i que l'home no coneix.[1]
(en francès)La langue est une raison humaine qui a ses raisons et que l'homme ne connaît pas.
El Pensament salvatge ( La pensée sauvage),1962.
La veritable democràcia... és la vida comunal, fins i tot la de la més reduïda comunitat.[2]
Una hora amb Lévi-Strauss,agost de 1967.
Premi Internacional Catalunya (2005)
Recull de citacions del discurs de Claude Lévi-Strauss en l'acte de lliurament del XVII Premi Internacional Catalunya:
He conegut una època en què la identitat nacional era l'únic principi concebible de les relacions entre els Estats. Ja sabem quins desastres en resultaren.[3]
La nostra euroregió crea entre els països noves relacions que ultrapassen fronteres i contrabalancen les antigues rivalitats pels lligams concrets que prevalen a escala local sobre els plans econòmic i cultural.[3]
El Renaixement va trobar en la literatura antiga el mitjà de posar la seva pròpia cultura en perspectiva, tot confrontant les idees contemporànies amb les d'altres temps i llocs.[4]
Els drets de la humanitat deixen de valer en el moment que el seu exercici posa en perill l'existència d'altres espècies.[4]
El dret a la vida i al lliure desenvolupament de les espècies vives encara representades a la Terra és l'única cosa que es pot considerar imprescriptible, per la senzilla raó que la desaparició d'una espècie qualsevol crea un buit, irreparable, a escala nostra, en el sistema de la creació.[4]