vèncer

Potser volíeu: véncer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛn.sə/ⓘ, balear /ˈvɛn.sə/
Occidental:	nord-occidental /ˈben.se/
	valencià /ˈven.seɾ/, /ˈben.se/

• Etimologia: Del llatí vincere, segle XIII.

Verb

vèncer trans., intr.

1. Imposar-se en una disputa.
2. Guanyar en una batalla, una competició, un joc.
3. Ser superior en una comparació.
4. (intransitiu) Un venciment, esdevenir-se.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vèncer			haver vençut
gerundi	vencent			havent vençut
participi	vençut, vençuda, vençuts, vençudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	venço	vences	venç	vencem	venceu	vencen
	venç						val, bal
	venci						sept
imperfet	vencia	vencies	vencia	vencíem	vencíeu	vencien
passat simple	vencí	venceres	vencé	vencérem	vencéreu	venceren
futur	venceré	venceràs	vencerà	vencerem	vencereu	venceran
condicional	venceria	venceries	venceria	venceríem	venceríeu	vencerien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	venci	vencis	venci	vencem	venceu	vencin
	vença	vences	vença			vencen	occ, bal
imperfet	vencés	vencessis	vencés	vencéssim	vencéssiu	vencessin
		vencesses		vencéssem	vencésseu	vencessen
	vencera	venceres	vencera	vencérem	vencéreu	venceren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	venç	venci	vencem	venceu	vencin
	–		vença			vencen	occ, bal

Segona conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present			vence				centr, n-occ, sept
imperfet	venciva	vencives	venciva	vencívem	vencíveu	venciven	n-occ
				vencívom	vencívou		n-occ
	venceva	venceves	venceva	vencévem	vencéveu	venceven	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		venços	venço				n-occ
imperfet	vencessi						sept
	vencessa						centr, n-occ
	venceguessa	venceguesses	vencegués	venceguéssom	venceguéssou	venceguessen	n-occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... vençut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... vèncer
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... vençut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... vençut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... vençut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... vençut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... vèncer
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... vençut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... vençut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... vençut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: venço, venç, vencem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Derivats

• convèncer o convéncer
• revèncer o revéncer

Variants

• véncer (valencià)
• vencir (alguerès)

Traduccions

Imposar-se, guanyar

• Albanès: gand ^(sq)
• Alemany: schlagen ^(de), besiegen ^(de)
• Anglès: defeat ^(en), win ^(en)
• Àrab: غَلَبَ‎ ^(ar)
• Armeni: հաղթել ^(hy) ‎(hakhtel)
• Belarús: паража́ць ^(be) ‎(parajats), паразі́ць ^(be) ‎(parazits)
• Búlgar: разбивам ^(bg) ‎(razbivam), побеждавам ^(bg) ‎(pobejdavam)
• Castellà: vencer ^(es)
• Coreà: 지우다 ^(ko) ‎(jiuda)
• Còrnic: tryghi ^(kw)
• Danès: besejre ^(da), overvinde ^(da)
• Esperanto: venki ^(eo)
• Estonià: võitma ^(et)
• Finès: voittaa ^(fi)
• Francès: vaincre ^(fr), défaire ^(fr)
• Friülà: vinci ^(fur)
• Gallec: vencer ^(gl), derrotar ^(gl), bater ^(gl)
• Gal·lès: curo ^(cy)
• Georgià: დამარცხება ^(ka) ‎(damàrtskheba)
• Grec: νικώ ^(el) ‎(nikó)
• Grec antic: νικάω ^(grc) ‎(nikáō)
• Hebreu: הביס‎ ^(he)
• Hindi: हराना ^(hi)
• Hongarès: legyőz ^(hu)
• Indonesi: mengalahkan ^(id)
• Irlandès: buaigh ar ^(ga)
• Islandès: sigra ^(is), vinna ^(is)
• Italià: vincere ^(it), sconfiggere ^(it), battere ^(it)
• Japonès: 負かす ^(ja)
• Letó: uzvaret ^(lv)
• Lituà: nugalėti ^(lt)
• Llatí: vincere ^(la)
• Maori: taiari ^(mi)
• Mongol: ялах ^(mn), дийлэх ^(mn)
• Neerlandès: verslaan ^(nl), overwinnen ^(nl)
• Noruec: overvinne ^(no), beseire ^(no)
• Occità: véncer ^(oc)
• Polonès: pokonać ^(pl)
• Portuguès: vencer ^(pt), derrotar ^(pt)
• Quítxua: llalliy ^(qu)
• Romanès: învinge ^(ro), înfrânge ^(ro), bate ^(ro)
• Rus: побежда́ть ^(ru) ‎(pobejdat), победи́ть ^(ru) ‎(pobedit)
• Sànscrit: जयति ^(sa)
• Serbocroat: poraziti ^(sh)
• Suec: besegra ^(sv), övervinna ^(sv)
• Tai: ความพ่ายแพ้ ^(th)
• Telugu: ఓడించు ^(te)
• Txec: zvítězit ^(cs), porazit ^(cs)
• Vietnamita: đánh bại ^(vi)
• Xinès: 打敗 ^(zh) ‎(打败, dǎbài)

Esdevenir-se un venciment

• Anglès: fall due ^(en)
• Castellà: vencer ^(es)
• Francès: échoir ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: vèn·cer (2)
• Anagrames: revenc, revénc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot