valer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈɫɛ/ⓘ
	balear /vəˈɫə/, /vəˈɫɛ/
Occidental:	nord-occidental /baˈɫe/
	valencià /vaˈɫeɾ/, /baˈɫe/

• Rimes: -ɛ(ɾ)
• Etimologia: Del llatí valēre, segle XII.

Verb

valer intr., trans., pron. ‎(pronominal valer-se)

1. Atorgar valor o preu a alguna cosa.
2. Tenir en compte la utilitat o aspectes positius d'una cosa o d'una persona.
3. Ser capaç de fer coses sense l'ajut de ningú, generalment en referència a les activitats bàsiques per sobreviure: alimentar-se, vestir-se, etc.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	valer			haver valgut
gerundi	valent			havent valgut
participi	valgut, valguda, valguts, valgudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	valc	vals	val	valem	valeu	valen
imperfet	valia	valies	valia	valíem	valíeu	valien
passat simple	valguí	valgueres	valgué	valguérem	valguéreu	valgueren
futur	valdré	valdràs	valdrà	valdrem	valdreu	valdran
condicional	valdria	valdries	valdria	valdríem	valdríeu	valdrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	valgui	valguis	valgui	valguem	valgueu	valguin
	valga	valgues	valga			valguen	occ, bal
imperfet	valgués	valguessis	valgués	valguéssim	valguéssiu	valguessin
		valguesses		valguéssem	valguésseu	valguessen
	valguera	valgueres	valguera	valguérem	valguéreu	valgueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	val	valgui	valguem	valeu	valguin
	–		valga			valguen	occ, bal

Segona conjugació amb formes velaritzades

gerundi	valguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	valiva	valives	valiva	valívem	valíveu	valiven	n-occ
				valívom	valívou		n-occ
	valeva	valeves	valeva	valévem	valéveu	valeven	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		valgos	valgo				centr, n-occ
				valgam	valgau		occ
imperfet	valés	valesses	valés	valéssem	valésseu	valessen	centr
	valguessa			valguéssom	valguéssou		n-occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... valgut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... valer
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... valgut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... valgut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... valgut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... valgut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... valer
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... valgut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... valgut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... valgut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: valc, val, valem

Variants

• valdre, valguer

Notes

Les formes valer i valdre estan molt distribuïdes en tot el domini, excepte en balear on només s’usa valer. En un registre formal es prefereix la forma etimològica valer. La forma valdre és la preferent en valencià i alguerès. La forma valguer, usada en català central i nord-occidental, es considera col·loquial.

Sinònims

• costar, importar, pujar, resultar
• costar, resultar, sortir per

Derivats

• no s'hi val
• no s'ho val

Traduccions

Traduccions

• Anglès: value ^(en), be worth ^(en)
• Castellà: valer ^(es), valorar ^(es)
• Romaní: mol ^(rom)

Miscel·lània

• Síl·labes: va·ler (2)
• Anagrames: velar, veral

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: valer

Català antic

• Etimologia: Del llatí valēre.

Nom

valer m. ‎(plural valers)

1. valor, vàlua

Verb

valer

1. valer

Conjugació

Formes no personals
infinitiu	valer
gerundi	valent
participi	valgut
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	valc	vals	val	valem	valets	valen
					valeu
imperfet	valia	valies	valia	valíem	valíets	valien
					valíeu
passat simple	valc	valguist	valc	valguérem	valguérets	valgren
	valec	valgueres	valec		valguéreu	valgueren
	valguí		valgué
futur	valré	valràs	valrà	valrem	valrets	valran
	valdré	valdràs	valdrà	valdrem	valreu	valdran
					valdrets
					valdreu
condicional	valria	valries	valria	valríem	valríets	valrien
	valdria	valdries	valdria	valdríem	valríeu	valdrien
					valdríets
					valdríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	valla	valles	valla	vallam	vallau	vallen
	vala	vales	vala	valam	valau	valen
	valga	valgues	valga	valgam	valgau	valguen
	valega	valegues	valega	valguem	valgueu	valeguen
imperfet	valgra	valgres	valgra	valguérem	valguérets	valgren
	valguera	valgueres	valguera	valguéssem	valguéreu	valgueren
	valgués	valguesses	valgués		valguéssets	valguessen
					valguésseu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	val	valla	vallam	valets	vallen
	–		vala	valam	valeu	valen
	–		valga	valgam		valguen
	–		valega	valguem		valeguen

Conjugació antiga

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo