- Pronúncia(i): /ˈtɾɔt/
- Rimes: -ɔt
- Etimologia: De trotar, segle XV.
Nom
trot m. (plural trots)
- Manera de caminar d’un quadrúpede avançant alternativament un parell de potes de cada costat.
- Manera de feinejar amb pressa però sense perdre el domini.
Verb
trot
- (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trotar.
Miscel·lània
- Síl·labes: 1
- Anagrama: tort (revers)