Etimologia: Del català antictesor, del llatí vulgar thēsauru, acusatiu de thēsaurus, del grec antic θησαυρός(thēsaurós), segle XIV. Doblet del cultisme tesaurus.
Conjunt agrupat de diners o de coses de gran valor.
Les creus estaven trencades, però eren perfectament identificables; les he vist darrerament ja restaurades dins l'armari on es conserva el tresor de la catedral.[1]
Per extensió, qualsevol cosa o persona ben valorada.
Ets l'home més gran del món! — Gaspar, ets un tresor![2]
Lloc, en especial un edifici, on es guarda el tresor de la primera accepció.
Obra, arxiu, etc., que recull mots i sovint també expressions sobre un tema, context o llengua concrets.