- Pronúncia(i): central /sumˈbɾe.ɾu/, occidental /somˈbɾe.ɾo/
- Rimes: -eɾo
- Etimologia: Del castellà sombrero, segle XVI.
Nom
sombrero m. (plural sombreros)
- (castellanisme) barret, capell
«—Només me falta el sombrero. (Agafa el barret, se'l posa i creua la sala en direcció a la xemeneia amb aires d'anar a la moda.)» (Xavier Bru de Sala, Pigmalió, 1997)
«—En aquesta casa es fuma grifa. —Vols dir porros? —És droga, digue-li barret, digue-li sombrero.» (Ramon Solsona, L'home de la maleta, 2011)
Notes
- En valencià, tortosí i a l’Aragó és d’ús col·loquial. Literàriament s’usa barret o capell.
- En alguerès s’usa tant sombrero com el sardisme boneto.
- En central, nord-occidental i septentrional es considera arcaic o castellanisme. En general s’usa barret.
- En balear es considera un castellanisme peninsular. És d’ús general capell.
Miscel·lània
- Síl·labes: som·bre·ro (3)
- Anagrama: emborrós
Vegeu també
- Obres de referència: DCVB
-
- Peninsular: /somˈbɾe.ɾo/
- Americà: alt /s(o)mˈbɾe.ɾo/, baix /somˈbɾe.ɾo/
Miscel·lània
- Síl·labes: som·bre·ro (3)
Vegeu també
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sombrero