serrar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/səˈra/
Occidental:	nord-occidental /seˈra/, valencià /seˈˈɾaɾ//

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: serrà
• Etimologia: Del llatí serrāre.

Verb

serrar trans.

1. Fer servir la serra o el xerrac.

   «A la rambla de les Flors, davant de Betlem, han serrat, per conveniències de la companyia de tramvies, un dels plàtans més antics i ufanosos.» (^[1])

2. Tancar la mà fortament, agafant la d'un altre.

   «Zequinha començà a fer les presentacions, el comandant els serrava la mà.» (^[2])

Sinònims

• serrejar, tallar
• encaixar

Conjugació

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	serrar			haver serrat
Gerundi	serrant			havent serrat
Participis	serrat, serrada, serrats, serrades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	serro	serres	serra	serrem	serreu	serren
	serre						val
	serri						sept
	serr				serrau		bal, alg
				serram			bal
Imperfet	serrava	serraves	serrava	serràvem	serràveu	serraven
Passat simple	serrí	serrares	serrà	serràrem	serràreu	serraren	v.cent, eiv
Futur	serraré	serraràs	serrarà	serrarem	serrareu	serraran
Condicional	serraria	serraries	serraria	serraríem	serraríeu	serrarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	serri	serris	serri	serrem	serreu	serrin
	serre	serres	serre			serren	occ
Imperfet	serrés	serressis	serrés	serréssim	serréssiu	serressin
		serresses		serréssem	serrésseu	serressen
	serràs	serrassis	serràs	serràssim	serràssiu	serrassin	bal
		serrasses		serràssem	serràsseu	serrassen	nota 1
	serrara	serrares	serrara	serràrem	serràreu	serraren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		serra	serri	serrem	serreu	serrin
					serrau		bal, alg
			serre			serren	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... serrat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... serrar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... serrat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... serrat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... serrat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... serrat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... serrar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... serrat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... serrat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... serrat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Primera conjugació regular

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					serràvets		ant
	serravi			serràvom	serravo
	serraia	serraies	serraia	serràiem	serràieu	serraien	n-occ
Condicional	serrariva	serrarives	serrariva	serrarívem	serraríveu	serrariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	serr	serrs	serr				ant
	serro	serros	serro	serreguem	serregueu		n-occ
Imperfet	serressi		serressi				sept, alg
	serressa						cent, n-occ
	serreguessa	serreguesses	serregués	serreguéssom	serreguéssou	serreguessen	n-occ

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Traduccions

1

• Alemany: sägen ^(de)
• Anglès: saw ^(en)
• Castellà: serrar ^(es)
• Francès: scier ^(fr)
• Portuguès: serrar ^(pt)

2

• Alemany: Hände schütteln ^(de)
• Anglès: shake ^(en)
• Castellà: apretar ^(es)
• Francès: serrer ^(fr)
• Portuguès: apretar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: ser·rar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

1. Josep Maria López-Picó, Dietari (1929-1959), p.215
2. Jorge Amado, Els vells mariners, 2014