romaní

Potser volíeu: romani, Romani

Català

La planta del romaní

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ru.məˈni/
	balear /ro.məˈni/, /ru.məˈni/
Occidental:	/ro.maˈni/

• Rimes: -i
• Etimologia: [1] Del llatí ros marīnus, segle XIV.
• Etimologia: [2] Del romaní rromani ćhib ‎(«llengua gitana»), femení de l’adjectiu rromano ‎(«gitano»). Compareu amb el caló català romanó ‎(«romaní»).

Nom

romaní m. ‎(plural romanins)

1. (botànica) Arbust mediterrani de la família de les labiades, amb fulles glàndules que contenen olis aromàtics, usades com a condiment i amb propietats estimulants (Rosmarinus officinalis).

Sinònims

• romer (occidental), romanill (dialectal), romanyí (dialectal), romeret (antic)

Traduccions

Rosmarinus officinalis

• Alemany: Rosmarin ^(de) m.
• Anglès: rosemary ^(en)
• Armeni: հազրեվարդ ^(hy) ‎(hazrevard)
• Basc: erromero ^(eu)
• Búlgar: розмари́н ^(bg) m. ‎(rozmarín)
• Castellà: romero ^(es)
• Danès: rosmarin ^(da) c.
• Eslovac: rozmarín ^(sk) m.
• Esperanto: rosmareno ^(eo)
• Finès: rosmariini ^(fi)
• Francès: romarin ^(fr)
• Friülà: osmarìn ^(fur) m.
• Gallec: romeu ^(gl) m.
• Gal·lès: rhos Mair ^(cy) m.
• Grec: δενδρολίβανο ^(el) n. ‎(dendrolívano)
• Grec antic: δενδρολίβανον ^(grc) n. ‎(dendrolíbanon)
• Hebreu: רוזמרין‎ ^(he) m.
• Hongarès: rozmaring ^(hu)
• Indonesi: rosemary ^(id)
• Irlandès: marós ^(ga) m.
• Italià: rosmarino ^(it) m., ramerino ^(it) m.
• Llatí: ros marinus ^(la) f.
• Luxemburguès: Rousemaräin ^(lb) m.
• Neerlandès: rozemarijn ^(nl) m.
• Noruec: rosmarin ^(no) m.
• Occità: romanin ^(oc) m.
• Persa: رزماری‎ ^(fa)
• Polonès: rozmaryn ^(pl) m.
• Portuguès: alecrim ^(pt)
• Romanès: rozmarin ^(ro) m.
• Rus: розмари́н ^(ru) m. ‎(rozmarín)
• Sard: romasinu ^(sc)
• Sicilià: rosamarina ^(scn) f.
• Suec: rosmarin ^(sv) c.
• Txec: rozmarýn ^(cs) m.
• Való: rômarin ^(wa)
• Vènet: rosmarin ^(vec)
• Xinès: 迷迭香 ^(zh) ‎(mídiéxiāng)

Nom

romaní m. ‎(només en singular)

1. Llengua de la branca indoària de les llengües indoiràniques parlada pels gitanos.

Sinònims

• gitano, romanó

Traduccions

Llengua

• Anglès: Romani ^(en)
• Basc: ijitoera ^(eu)
• Castellà: romaní ^(es)
• Francès: romani ^(fr)
• Gallec: romaní ^(gl)
• Occità: romaní ^(oc)
• Portuguès: romani ^(pt)

Nom

romaní m. f. ‎(plural romanís)

1. gitano

Adjectiu

romaní inv. ‎(plural romanís)

1. Relatiu a la llengua dels gitanos.

Traduccions

Relatiu a la llengua

• Anglès: Romani ^(en)
• Castellà: romaní ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·ma·ní (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimnor)
• Anagrames: aromin, marino, Marion, minora, minorà, orinam

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat