reus

Potser volíeu: Reus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrɛws/
• Rimes: -ɛws

Nom

reus m. pl.

1. Forma plural de reu.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rews/

Nom

reus m. ‎(genitiu reī)

1. acusat, imputat
2. part litigant
3. demandant

   dubio pro reo - acceptar la demanda encara que el demandant no l'hagi expressat correctament

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	reus	reī
Vocatiu	ree	reī
Acusatiu	reum	reōs
Genitiu	reī	reōrum
Datiu	reō	reīs
Ablatiu	reō	reīs

Descendents

• Aromanès: arãu
• Castellà: reo
• Català: reu
• Gallec: reu
• Italià: reo, rio
• Portuguès: réu
• Romanès: rău

Adjectiu

reus m., rea f., reum n.

1. culpable

   reos appello non eos modo, qui arguuntur, sed omnes, quorum de re disceptatur ^[1] - «No em refereixo només als culpables, sinó a totes les persones que estaven disputant els seus interessos.»

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	reus	rea	reum		reī	reae	rea
Vocatiu	ree	rea	reum		reī	reae	rea
Acusatiu	reum	ream	reum		reōs	reās	rea
Genitiu	reī	reae	reī		reōrum	reārum	reōrum
Datiu	reō	reae	reō		reīs
Ablatiu	reō	reā	reō		reīs

Vegeu també

1. Ciceró, "De Orationes" 2, 43, 183