restituir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rəs.ti.tuˈi/
Occidental:	nord-occidental /res.ti.tuˈi/
	valencià /res.ti.tuˈiɾ/, /res.ti.tuˈi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: restituí
• Etimologia: Del llatí restituere, de statuere, segle XIV.

Verb

restituir trans.

1. Tornar, fer recobrar a algú una cosa que havia tingut.
2. Tornar una cosa a l’estat que havia tingut.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	restituir			haver restituït
gerundi	restituint			havent restituït
participi	restituït, restituïda, restituïts, restituïdes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	restitueixo	restitueixes	restitueix	restituïm	restituïu	restitueixen
	restituesc						bal
	restitueixi						sept
	restituïsc	restituïxes	restituïx			restituïxen	occ
	restituïxo						n-occ
imperfet	restituïa	restituïes	restituïa	restituíem	restituíeu	restituïen
passat simple	restituí	restituïres	restituí	restituírem	restituíreu	restituïren
futur	restituiré	restituiràs	restituirà	restituirem	restituireu	restituiran
condicional	restituiria	restituiries	restituiria	restituiríem	restituiríeu	restituirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	restitueixi	restitueixis	restitueixi	restituïm	restituïu	restitueixin
	restituïsca	restituïsques	restituïsca			restituïsquen	occ
	restituesqui	restituesquis	restituesqui	restituïguem	restituïgueu	restituesquin	bal
imperfet	restituís	restituïssis	restituís	restituíssim	restituíssiu	restituïssin
		restituïsses		restituíssem	restituísseu	restituïssen
	restituïra	restituïres	restituïra	restituírem	restituíreu	restituïren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	restitueix	restitueixi	restituïm	restituïu	restitueixin
	–		restituesqui	restituïguem		restituesquin	bal
	–	restituïx	restituïsca			restituïsquen	occ

Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	restitueix						bal, alg
imperfet	restituïva	restituïves	restituïva	restituívem	restituíveu	restituïven	n-occ, alg
	restituigueva	restituigueves	restituigueva	restituiguévem	restituiguéveu	restituigueven	n-occ
passat simple	restituigué	restituigueres	restituigué	restituiguérem	restituiguéreu	restituigueren	bal
condicional	restituiriva	restituirives	restituiriva	restituirívem	restituiríveu	restituiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	restituïxa	restituïxes	restituïxa	restituisquem	restituisqueu	restituïxen	n-occ
		restituïxos	restituïxo				n-occ
	restituesca	restituesques	restituesca			restituesquen	bal
imperfet	restituigués	restituiguesses	restituigués	restituiguéssem	restituiguésseu	restituiguessen
	restituïssi		restituïssi				sept, alg
	restituiguera	restituigueres	restituiguera	restituiguérem	restituiguéreu	restituigueren	val

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... restituït
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... restituir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... restituït
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... restituït
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... restituït
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... restituït
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... restituir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... restituït
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... restituït
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... restituït
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: restitueixo, restitueix, restituïm

Sinònims

• (una cosa que havia tingut) retornar
• (a l’estat que havia tingut) restablir

Traduccions

Tornar a algú una cosa

• Anglès: return ^(en)
• Castellà: restituir ^(es)
• Francès: restituer ^(fr)
• Italià: restituire ^(it), rendere ^(it)

Tornar una cosa al seu estat

• Anglès: restore ^(en)
• Castellà: restituir ^(es)
• Francès: restituer ^(fr)
• Italià: restituire ^(it), ripristinare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: res·ti·tu·ir (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

• Etimologia: Del llatí restituere.

Verb

restituir

1. restituir (tornar a algú una cosa que havia tingut)

   «Dixeren que no eren tenguts de respondre a la demanda entrò que nós aguéssem feyt restituir a Fferran Sanxes tot ço que l' infant En Pere li havia tolt.» (Jaume I, Llibre dels fets, s. XIII)

2. restituir (tornar una cosa a l’estat que havia tingut)
3. restaurar (recuperar el bon estat)

   «Cosa meraveylosa e de gran esbalaÿment: tan tost con l' ayga beneyta tocà la cuxa del got, axí fo feta la trencadura sanada, e la cuxa restituïda a la primera salut; que aquela matexa hora se levà del lit, e pujà al caval.» (Sant Gregori el Gran, Diàlegs de sant Gregori, 1340)

4. esmenar, reparar (un dany)

   «Trametats al rey de Granada vostra letra, ab algun sarahín o crestià, e que·l requirats de part nostra que·ns fassa restituir el dampnatge que sos genets nos an fet.» (Arnau Messeguer, Col·lecció Cancelleria, 1314)

Variants

• restituhir, restituyr

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL