perorar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pə.ɾuˈɾa/
	balear /pə.ɾoˈɾa/, /pə.ɾuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /pe.ɾoˈɾa/
	valencià /pe.ɾoˈɾaɾ/, /pe.ɾoˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: perorà
• Etimologia: Del llatí perōrāre, segle XVIII.

Verb

perorar intr.

1. Fer un discurs llarg i inoportú.
2. Parlar vanament com si es pronunciés un discurs inoportú.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	perorar			haver perorat
gerundi	perorant			havent perorat
participi	perorat, perorada, perorats, perorades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	peroro	perores	perora	perorem	peroreu	peroren
	perore						val
	perori						sept
	peror			peroram	perorau		bal
imperfet	perorava	peroraves	perorava	peroràvem	peroràveu	peroraven
passat simple	perorí	perorares	perorà	peroràrem	peroràreu	peroraren
futur	peroraré	peroraràs	perorarà	perorarem	perorareu	peroraran
condicional	peroraria	peroraries	peroraria	peroraríem	peroraríeu	perorarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	perori	peroris	perori	perorem	peroreu	perorin
	perore	perores	perore			peroren	occ, bal
imperfet	perorés	peroressis	perorés	peroréssim	peroréssiu	peroressin
		peroresses		peroréssem	perorésseu	peroressen
	peroràs	perorassis	peroràs	peroràssim	peroràssiu	perorassin	bal
		perorasses		peroràssem	peroràsseu	perorassen	val, bal (1)
	perorara	perorares	perorara	peroràrem	peroràreu	peroraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	perora	perori	perorem	peroreu	perorin
	–				perorau		bal
	–		perore			peroren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Primera conjugació regular

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... perorat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... perorar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... perorat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... perorat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... perorat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... perorat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... perorar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... perorat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... perorat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... perorat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: peroro, perora, perorem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions

Fer un discurs inoportú

• Anglès: perorate ^(en)
• Castellà: perorar ^(es)
• Francès: pérorer ^(fr)
• Llatí: peroro ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ro·rar (3)
• Anagrama: porrera

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /pe.ɾoˈɾaɾ/

Americà: alt /p(e).ɾoˈɾaɾ/, baix /pe.ɾoˈɾaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí peroro.

Verb

perorar intr. ‎(present peroro, passat peroré, futur peroraré)

1. perorar

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ro·rar (3)