olla

Potser volíeu: OLLA

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈɔ.ʎə/, (gironí) /ˈo.ʎə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɔ.ʎa/
	valencià /ˈɔ.ʎa/, /ˈɔ.ʎɔ/

• Rimes: -ɔʎa
• Etimologia: Del llatí ōlla, segle XII, de aula ‎(«pati, espai tancat»).

Nom

olla f. ‎(plural olles)

1. Recipient de terrissa o metall, de forma ventruda, emprat per a cuinar aliments al foc.
2. gorg

Sinònims

• perol (valencià)

Compostos i expressions

• "Ser com una olla de grills": Haver-hi molt de xivarri.
• "Olla que no has de menjar, deixa-la cremar": Dita per aconsellar indiferència davant els fets que no ens atenyen directament.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: sahan ^(sq) m.
• Alemany: Topf ^(de) m.
• Anglès: pot ^(en)
• Armeni: աման ^(hy) ‎(aman)
• Àzeri: qazan ^(az)
• Belarús: гаршчо́к ^(be) m. ‎(harxtxok)
• Búlgar: те́нджера ^(bg) f. ‎(tèndjera)
• Castellà: olla ^(es)
• Coreà: 단지 ^(ko) ‎(danji)
• Danès: potte ^(da) c.
• Eslovac: hrniec ^(sk) m.
• Eslovè: lonec ^(sl) m.
• Esperanto: poto ^(eo)
• Estonià: pott ^(et)
• Finès: ruukku ^(fi)
• Francès: cauldron ^(fr), marmite ^(fr) f.
• Friülà: pignat ^(fur), vâs ^(fur), cite ^(fur), ole ^(fur)
• Gallec: pota ^(gl) f., pote ^(gl) m., perola ^(gl) f., caldeiro ^(gl) m.
• Grec antic: χύτρα ^(grc) f. ‎(khýtra)
• Hebreu: סִיר‎ ^(he) m.
• Hindi: बरतन ^(hi) m.
• Hongarès: edény ^(hu)
• Ídix: טאָפּ‎ ^(yi) m.
• Ido: poto ^(io)
• Italià: pentola ^(it)
• Japonès: 鍋 ^(ja)
• Kazakh: кәстрөл ^(kk) ‎(käströl/kastrol)
• Llatí: olla ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: OLLA ^(csc)
• Macedoni: тенџере ^(mk) n.
• Maori: hopane ^(mi)
• Neerlandès: pot ^(nl) m.
• Noruec: potte ^(no) m. f.
• Occità: ola ^(oc) f.
• Persa: دیگ ^(fa)
• Polonès: garnek ^(pl) m.
• Portuguès: pote ^(pt) m., panela ^(pt) f.
• Quítxua: manka ^(qu)
• Romanès: oală ^(ro) f.
• Romaní: piri ^(rom) f.
• Rus: горшо́к ^(ru) m. ‎(gorxok)
• Sànscrit: चरु ^(sa) m.
• Serbocroat: лонац ^(sh), lonac ^(sh)
• Suahili: chungu ^(sw)
• Suec: gryta ^(sv) c.
• Turc: tencere ^(tr)
• Txec: hrnec ^(cs) m.
• Ucraïnès: го́рщик ^(uk) m. ‎(hòrsxik)
• Vietnamita: nồi ^(vi)
• Volapük: skal ^(vo)
• Xinès: 鍋 ^(zh) ‎(锅, guō)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·lla (2)
• Anagrames: allò, lloa, lloà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈo.ʎa/, meridional /ˈo.ʝa/

Americà: /ˈo.ʝa/, austral \ˈo.ʒa\

• Rimes: -oʎa

Nom

olla f. ‎(plural ollas)

1. olla

Miscel·lània

• Síl·labes: o·lla (2)

Finès

Verb

olla ‎(1a persona present olen, 3a persona singular present on, 3a persona plural present ovat, connegatiu present ole, impersonal present ollaan, participi passat ollut)

1. existir

   on ratkaisu

   existeix una solució

2. haver-hi

   metsässä on mustikoita

   al bosc hi ha nabius

3. ser (qualitat)

   olen katalaani

   soc català/na

   Suomi on kaunis maa

   Finlàndia és un país bonic

4. estar (estat)

   olen onnellinen

   estic content

   olet sairas

   estàs malalt/a

5. ser (locatiu)

   koira on ulkona

   el gos és a fora

6. ser (temporal)

   oli jo yö

   ja era de nit

7. fer (fenòmen atmosfèric)

   nyt on kylmä

   ara fa fred

8. ser (possessió, el posseïdor va en cas genitiu)

   kenen tämä on?

   de qui és això?

9. tenir (el posseïdor va en cas adessiu davant del verb, el verb va sempre en 3a persona singular, el posseït va en nominatiu darrere del verb)

   hänellä on iso auto

   ell/ella té un cotxe gran

10. haver de, caldre (modal d'obligació amb el participi present o el participi present passiu del verb principal)

    työ on tehtävä

    la feina s'ha de fer

    (literalment, «la feina és sent feta, tehtävä és el participi present passiu de tehdä, fer»)

11. haver (auxiliar per formar els temps perfet i plusquamperfet etc amb el participi passat del verb principal)

    tyttö on tullut

    la noia ha vingut

    (literalment, «la noia és vinguda, tullut és el participi passat de tulla, venir»)

    poika oli jo noussut

    el noi ja s'havia llevat

    (literalment, «el noi era llevat, noussut és el participi passat de nousta, llevar-se»)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre olla