-
Oriental: | central /u.fi.siˈaɫ/ⓘ |
| balear /o.fi.siˈaɫ/, /u.fi.siˈaɫ/ |
Occidental: | /o.fi.siˈaɫ/ |
- Rimes: -al
- Etimologia: Del llatí officiālis («servidor»), segle XIV.
Nom
oficial m. (plural oficials, femení oficiala)
- Persona que domina un ofici, per sobre de l'aprenent i l'ajudant.
Hi ha un anunci de l'ajuntament que demana un oficial de la construcció per un contracte temporal.
- Càrrec militar de sergent en amunt.
«L'1 de gener de 1820, l'oficial de l'exèrcit Rafael del Riego proclamava la Constitució de 1812 a la localitat sevillana de Las Cabezas de San Juan.» (Manel Arcos i Martínez, La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), 2011)
- (bàdminton) oficial de pista
Traduccions
Persona que domina un ofici
Adjectiu
oficial inv. (plural oficials)
- Sancionat per l'autoritat competent, formal, legal.
M'ensenya el document oficial que ho certifica?
Miscel·lània
- Síl·labes: o·fi·ci·al (4)
-
- Peninsular: /o.fiˈθjal/
- Americà: alt /o.f(i)ˈsjal/, baix /o.fiˈsjal/
Vegeu també
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre oficial
- Pronúncia: /o.fiˈθjal/
- Rimes: -al
- Etimologia: Del llatí officiālis.
Vegeu també
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre oficial
- Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre oficial