marrar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məˈra/
Occidental:	nord-occidental /maˈra/
	valencià /maˈraɾ/, /maˈra/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: marrà
• Etimologia: De l’antic marrir, segle XX, amb canvi de conjugació per analogia amb errar.

Verb

marrar intr., trans.

1. (intransitiu) Fer marrada, deixar el camí dret.
2. (transitiu) Errar el camí.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	marrar			haver marrat
gerundi	marrant			havent marrat
participi	marrat, marrada, marrats, marrades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	marro	marres	marra	marrem	marreu	marren
	marre						val
	marri						sept
	marr				marrau		bal, alg
				marram			bal
imperfet	marrava	marraves	marrava	marràvem	marràveu	marraven
passat simple	marrí	marrares	marrà	marràrem	marràreu	marraren
futur	marraré	marraràs	marrarà	marrarem	marrareu	marraran
condicional	marraria	marraries	marraria	marraríem	marraríeu	marrarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	marri	marris	marri	marrem	marreu	marrin
	marre	marres	marre			marren	occ, bal
imperfet	marrés	marressis	marrés	marréssim	marréssiu	marressin
		marresses		marréssem	marrésseu	marressen
	marràs	marrassis	marràs	marràssim	marràssiu	marrassin	bal
		marrasses		marràssem	marràsseu	marrassen	val, bal (1)
	marrara	marrares	marrara	marràrem	marràreu	marraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	marra	marri	marrem	marreu	marrin
	–				marrau		bal, alg
	–		marre			marren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Primera conjugació regular

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	marrariva	marrarives	marrariva	marrarívem	marraríveu	marrariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	marressi		marressi				sept, alg

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... marrat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... marrar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... marrat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... marrat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... marrat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... marrat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... marrar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... marrat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... marrat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... marrat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: marro, marra, marrem

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·rar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot