- Pronúncia(i): /ˈmak/
- Rimes: -ak
- Homòfon: mac
- Etimologia: Del llatí magus, del grec antic μάγος (mágos), de Μάγος (Mágos, «sacerdot zoroastrià»), segle XIX.
Nom
mag m. (plural mags, femení maga)
- Persona que fa espectacles d'il·lusionisme.
- Personatge dels contes, amb poders màgics o sobrenaturals i coneixements d'astrologia.
- Membres d'una casta sacerdotal a Pèrsia.
- Seguidors de Zoroastre.
Traduccions
Persona que fa espectacles d'il·lusionisme
- Albanès: magjistar (sq) m.
- Alemany: Magier (de) m., Zauberer (de) m.
- Anglès: magician (en), magus (en)
- Àrab: سَاحِر (ar) m.
- Armeni: կախարդ (hy) (kakhard)
- Belarús: чараўні́к (be) m. (txaraunik)
- Búlgar: вълше́бник (bg) m. (valxèbnik)
- Castellà: mago (es)
- Coreà: 마술사 (ko) (masulsa)
- Danès: troldmand (da) c.
- Eslovac: kúzelník (sk) m.
- Eslovè: čarovnik (sl) m.
- Esperanto: sorĉisto (eo)
- Estonià: maag (et), võlur (et)
- Feroès: gandakallur (fo) m.
- Finès: taikuri (fi)
- Francès: magicien (fr)
- Frisó occidental: tsjoender (fy)
- Gallec: meigo (gl) m.
- Gal·lès: swynwr (cy) m.
- Georgià: ჯადოქარი (ka) (djadòkari)
- Grec: μάγος (el) m. (magos)
- Hebreu: קוסם (he) m.
- Hindi: जादूगर (hi)
- Hongarès: varázsló (hu)
- Indonesi: tukang sulap (id), dukun (id)
- Irlandès: draíodóir (ga) m., draoi (ga) m.
- Italià: mago (it)
- Japonès: 魔法使い (ja)
- Letó: burvis (lv) m.
- Lituà: magas (lt) m.
- Llatí: magus (la) m.
- Macedoni: магио́ничар (mk) m.
- Neerlandès: tovenaar (nl) m., magiër (nl) m.
- Noruec: magiker (no) m.
- Persa: جادوگر (fa)
- Polonès: magik (pl) m., czarodziej (pl) m., czarownik (pl) m.
- Portuguès: mago (pt) m.
- Romanès: magician (ro) m.
- Rus: волше́бник (ru) m. (volxébnik), колду́н (ru) m. (koldun), маг (ru) m. (mag)
- Serbocroat: мађионичар (sh), mađioničar (sh) m., маг (sh), mag (sh) m.
- Suec: trollkarl (sv) c.
- Tagal: salamangkero (tl)
- Turc: sihirbaz (tr)
- Txec: kouzelník (cs) m.
- Ucraïnès: чарівни́к (uk) m. (txarivnik)
- Vietnamita: phù thủy (vi)
- Volapük: magivan (vo)
- Xinès: 巫師 (zh) (巫师, wūshī)