macar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məˈka/
Occidental:	nord-occidental /maˈka/
	valencià /maˈkaɾ/, /maˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: macà
• Etimologia:

Verb: d’origen incert, segle XIII, potser d’un romànic *maccare, de l’hebreu bíblic מַכָּה ‎(makah, «ferida»).

Nom: de mac ‎(«còdol») i el sufix -ar.

Verb

macar trans., pron. ‎(pronominal macar-se)

1. Danyar un cos amb contusions.
2. (pronominal) Fer-se malbé per cops, especialment la fruita.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	macar			haver macat
gerundi	macant			havent macat
participi	macat, macada, macats, macades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	maco	maques	maca	maquem	maqueu	maquen
	maque						val
	maqui						sept
	mac			macam	macau		bal
imperfet	macava	macaves	macava	macàvem	macàveu	macaven
passat simple	maquí	macares	macà	macàrem	macàreu	macaren
futur	macaré	macaràs	macarà	macarem	macareu	macaran
condicional	macaria	macaries	macaria	macaríem	macaríeu	macarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	maqui	maquis	maqui	maquem	maqueu	maquin
	maque	maques	maque			maquen	occ, bal
imperfet	maqués	maquessis	maqués	maquéssim	maquéssiu	maquessin
		maquesses		maquéssem	maquésseu	maquessen
	macàs	macassis	macàs	macàssim	macàssiu	macassin	bal
		macasses		macàssem	macàsseu	macassen	val, bal (1)
	macara	macares	macara	macàrem	macàreu	macaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	maca	maqui	maquem	maqueu	maquin
	–				macau		bal
	–		maque			maquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... macat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... macar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... macat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... macat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... macat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... macat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... macar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... macat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... macat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... macat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: maco, maca, maquem

Traduccions

Danyar

• Anglès: bruise ^(en)
• Castellà: magullar ^(es)
• Francès: meurtrir ^(fr)
• Italià: ammaccare ^(it)
• Occità: macar ^(oc)

Nom

macar m. ‎(plural macars)

1. (mallorquí, menorquí) codolar

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·car (2)
• Anagrames: arcam, caram, marca, marcà

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot