infamar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iɱ.fəˈma/
Occidental:	nord-occidental /iɱ.faˈma/, valencià /iɱ.faˈmaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: infamà
• Etimologia: Del llatí infamāre.

Verb

infamar trans.

1. Llevar la fama, estimació i honra a alguna persona.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	infamar			haver infamat
gerundi	infamant			havent infamat
participi	infamat, infamada, infamats, infamades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infamo	infames	infama	infamem	infameu	infamen
	infame						val
	infami						sept
	infam				infamau		bal, alg
				infamam			bal
imperfet	infamava	infamaves	infamava	infamàvem	infamàveu	infamaven
passat simple	infamí	infamares	infamà	infamàrem	infamàreu	infamaren
futur	infamaré	infamaràs	infamarà	infamarem	infamareu	infamaran
condicional	infamaria	infamaries	infamaria	infamaríem	infamaríeu	infamarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infami	infamis	infami	infamem	infameu	infamin
	infame	infames	infame			infamen	occ, bal
imperfet	infamés	infamessis	infamés	infaméssim	infaméssiu	infamessin
		infamesses		infaméssem	infamésseu	infamessen
	infamàs	infamassis	infamàs	infamàssim	infamàssiu	infamassin	bal
		infamasses		infamàssem	infamàsseu	infamassen	val, bal (1)
	infamara	infamares	infamara	infamàrem	infamàreu	infamaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	infama	infami	infamem	infameu	infamin
	–				infamau		bal, alg
	–		infame			infamen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Primera conjugació regular

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				infamàvom	infamavo		centr, n-occ
	infamavi						sept
	infamaia	infamaies	infamaia	infamàiem	infamàieu	infamaien	n-occ
condicional	infamariva	infamarives	infamariva	infamarívem	infamaríveu	infamariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infamo	infamos	infamo	infameguem	infamegueu		n-occ
imperfet	infamessi		infamessi				sept, alg
	infamessa						centr, n-occ
	infameguessa	infameguesses	infamegués	infameguéssom	infameguéssou	infameguessen	n-occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... infamat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... infamar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... infamat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... infamat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... infamat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... infamat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... infamar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... infamat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... infamat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... infamat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: infamo, infama, infamem

Relacionats

• infamació, infamador, infamant, infamat, infamatori, infame, infàmia.

Sinònims

• agreujar, befar, escarnir, faltar, injuriar, insultar, ofendre, ultratjar.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: defame ^(en)
• Castellà: infamar ^(es)
• Francès: diffamer ^(fr), rendre infâme ^(fr)
• Italià: infamare ^(it)
• Llatí: infamare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fa·mar (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: infamar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɱ.faˈmaɾ\

Americà: alt \iɱ.f(a)ˈmaɾ\, baix \iŋ.faˈmaɾ\, austral \iɱ.faˈmaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí infamāre.

Verb

infamar ‎(present infamo, passat infamé, futur infamaré)

1. infamar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fa·mar (3)