erigir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ɾiˈʒi/
Occidental:	nord-occidental /e.ɾiˈʒi/
	valencià /e.ɾiˈd͡ʒiɾ/, /e.ɾiˈd͡ʒi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: erigí
• Etimologia: Del llatí erigere, segle XIV.

Verb

erigir trans., pron. ‎(pronominal erigir-se)

1. Alçar, edificar, construir un monument, una edificació destacada.
2. Fundar, instituir.
3. Elevar a una condició o càrrec.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	erigir			haver erigit
gerundi	erigint			havent erigit
participi	erigit, erigida, erigits, erigides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	erigeixo	erigeixes	erigeix	erigim	erigiu	erigeixen
	erigesc						bal
	erigeixi						sept
	erigisc	erigixes	erigix			erigixen	occ
	erigixo						n-occ
imperfet	erigia	erigies	erigia	erigíem	erigíeu	erigien
passat simple	erigí	erigires	erigí	erigírem	erigíreu	erigiren
futur	erigiré	erigiràs	erigirà	erigirem	erigireu	erigiran
condicional	erigiria	erigiries	erigiria	erigiríem	erigiríeu	erigirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	erigeixi	erigeixis	erigeixi	erigim	erigiu	erigeixin
	erigisca	erigisques	erigisca			erigisquen	occ
	erigesqui	erigesquis	erigesqui	erigiguem	erigigueu	erigesquin	bal
imperfet	erigís	erigissis	erigís	erigíssim	erigíssiu	erigissin
		erigisses		erigíssem	erigísseu	erigissen
	erigira	erigires	erigira	erigírem	erigíreu	erigiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	erigeix	erigeixi	erigim	erigiu	erigeixin
	–		erigesqui	erigiguem		erigesquin	bal
	–	erigix	erigisca			erigisquen	occ

Tercera conjugació incoativa

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	erigeix						alg
imperfet	erigiva	erigives	erigiva	erigívem	erigíveu	erigiven	alg
condicional	erigiriva	erigirives	erigiriva	erigirívem	erigiríveu	erigiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	erigissi		erigissi				sept, alg

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... erigit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... erigir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... erigit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... erigit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... erigit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... erigit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... erigir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... erigit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... erigit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... erigit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: erigeixo, erigeix, erigim

Traduccions

Alçar, edificar, construir

• Anglès: erect ^(en), raise ^(en)
• Castellà: erigir ^(es)
• Francès: ériger ^(fr)
• Italià: erigere ^(it)

Fundar, instituir

• Anglès: stablish ^(en), found ^(en)
• Castellà: erigir ^(es)
• Francès: instituer ^(fr)
• Italià: erigere ^(it)

Elevar a una condició o càrrec

• Castellà: erigir ^(es)
• Francès: ériger ^(fr)
• Italià: elevare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ri·gir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /e.ɾiˈxiɾ/, meridional /e.ɾiˈhiɾ/

Americà: alt /e.ɾiˈxiɾ/, baix /e.ɾiˈhiɾ/, austral /e.ɾiˈxiɾ/

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí erigĕre.

Verb

erigir ‎(present erijo, passat erigí, futur erigiré)

1. erigir

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ri·gir (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre erigir