enemic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.nəˈmik/^ⓘ, occidental /e.neˈmik/
• Rimes: -ik
• Etimologia: Del llatí inimīcus, de amīcus ‎(«amic»), segle XIII. El sentit de repeló és per l’antiga creença que considerava que sortien per animadversió d’algú, paral·lel a l’aragonès enemigo, el judeoespanyol enemigo, el portuguès antic i el castellà antic.^[1][2]

Nom

enemic m. ‎(plural enemics, femení enemiga)

1. Contrari a algú.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: vyand ^(af)
• Albanès: shemër ^(sq) m.
• Alemany: Feind ^(de), Gegner ^(de) m.
• Anglès: enemy ^(en)
• Àrab: عَدُوّ‎ ^(ar) m.
• Armeni: թշնամի ^(hy) ‎(txnamí)
• Asturià: enemigu ^(ast) m.
• Belarús: во́раг ^(be) m. ‎(vórah)
• Bretó: enebour ^(br) m.
• Castellà: enemigo ^(es)
• Coreà: 적 ^(ko) ‎(jeok)
• Cors: nemicu ^(co) m.
• Danès: fjende ^(da) c.
• Eslovac: nepriateľ ^(sk) m.
• Eslovè: sovražnik ^(sl) m.
• Esperanto: malamiko ^(eo)
• Estonià: vaenlane ^(et)
• Feroès: fíggindi ^(fo) m.
• Finès: vihollinen ^(fi)
• Francès: ennemi ^(fr)
• Francès mitjà: ennemy ^(frm)
• Frisó occidental: fijân ^(fy)
• Friülà: nimì ^(fur) m.
• Gallec: inimigo ^(gl) m.
• Gal·lès: gelyn ^(cy) m.
• Georgià: მტერი ^(ka) ‎(mteri)
• Grec: εχθρός ^(el) m. ‎(ekhthrós)
• Grec antic: ἐχθρός ^(grc) m. ‎(ekhthrós)
• Hebreu: אוֹיֵב‎ ^(he) m.
• Hindi: दुश्मन ^(hi) m.
• Hongarès: ellenség ^(hu)
• Ídix: פֿײַנד‎ ^(yi) m.
• Ido: enemiko ^(io)
• Indonesi: musuh ^(id)
• Irlandès: namhaid ^(ga) m.
• Islandès: óvinur ^(is) m.
• Italià: nemico ^(it)
• Japonès: 敵 ^(ja)
• Kazakh: жау ^(kk) ‎(jaw/jau)
• Kirguís: жоо ^(ky) ‎(djoo)
• Kurd: dijmin ^(ku)
• Letó: ienaidnieks ^(lv) m.
• Lituà: priešas ^(lt) m.
• Llatí: inimicus ^(la) m.
• Macedoni: непријател ^(mk) m.
• Malai: musuh ^(ms)
• Malgaix: dovy ^(mg)
• Maltès: għadu ^(mt) m.
• Maori: hoariri ^(mi)
• Mongol: дайсан ^(mn)
• Neerlandès: vijand ^(nl)
• Noruec: fiende ^(no) m.
• Occità: enemic ^(oc) m.
• Osseta: знаг ^(os)
• Paixtu: دوښمن‎ ^(ps) m.
• Persa: دشمن‎ ^(fa)
• Polonès: wróg ^(pl) m.
• Portuguès: inimigo ^(pt)
• Quítxua: awqa ^(qu)
• Romanès: dușman ^(ro) m., inamic ^(ro) m.
• Rus: враг ^(ru) m. ‎(vrag)
• Sànscrit: अरि ^(sa) m.
• Sard: anemigu ^(sc) m.
• Serbocroat: нѐпријатељ ^(sh) m. (ciríl·lic), neprijatelj ^(sh) m. (llatí)
• Sicilià: nimicu ^(scn) m.
• Suahili: adui ^(sw)
• Suec: fiende ^(sv) c.
• Tadjik: душман ^(tg)
• Tagal: kaaway ^(tl)
• Tai: ศัตรู ^(th)
• Tàtar: дошман ^(tt)
• Turc: düşman ^(tr)
• Txec: nepřítel ^(cs) m.
• Ucraïnès: во́рог ^(uk) m. ‎(vòroh)
• Urdú: دشمن‎ ^(ur) m.
• Uzbek: dushman ^(uz)
• Vènet: nemigo ^(vec) m.
• Vietnamita: kẻ thù ^(vi)
• Volapük: neflen ^(vo)
• Xinès: 敵人 ^(zh) ‎(敌人, dírén)

Nom

enemic m. ‎(plural enemics)

1. (andorrà, septentrional, tarragoní) repeló

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ne·mic (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

1. Estratigrafia dialectal, «14. Enemic vs. padrastre»
2. Gold, David L., «More on "enemy" = "hangnail"», Vox Romania, 1982