disputar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dis.puˈta/
Occidental:	nord-occidental /dis.puˈta/
	valencià /dis.puˈtaɾ/, /dis.puˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: disputà
• Etimologia: Del llatí disputāre, segle XIV.

Verb

disputar intr., pron., trans. ‎(pronominal disputar-se)

1. Discutir diferents punts de vista entre diferents persones.
2. Discutir amb vehemència sobre qualsevol cosa.
3. Lluitar per la possessió d'alguna cosa.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	disputar			haver disputat
gerundi	disputant			havent disputat
participi	disputat, disputada, disputats, disputades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	disputo	disputes	disputa	disputem	disputeu	disputen
	dispute						val
	disputi						sept
	disput				disputau		bal, alg
				disputam			bal
imperfet	disputava	disputaves	disputava	disputàvem	disputàveu	disputaven
passat simple	disputí	disputares	disputà	disputàrem	disputàreu	disputaren
futur	disputaré	disputaràs	disputarà	disputarem	disputareu	disputaran
condicional	disputaria	disputaries	disputaria	disputaríem	disputaríeu	disputarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	disputi	disputis	disputi	disputem	disputeu	disputin
	dispute	disputes	dispute			disputen	occ, bal
imperfet	disputés	disputessis	disputés	disputéssim	disputéssiu	disputessin
		disputesses		disputéssem	disputésseu	disputessen
	disputàs	disputassis	disputàs	disputàssim	disputàssiu	disputassin	bal
		disputasses		disputàssem	disputàsseu	disputassen	val, bal (1)
	disputara	disputares	disputara	disputàrem	disputàreu	disputaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	disputa	disputi	disputem	disputeu	disputin
	–				disputau		bal, alg
	–		dispute			disputen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Primera conjugació regular

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				disputàvom	disputavo		centr, n-occ
	disputavi						sept
	disputaia	disputaies	disputaia	disputàiem	disputàieu	disputaien	n-occ
condicional	disputariva	disputarives	disputariva	disputarívem	disputaríveu	disputariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	disputo	disputos	disputo	disputeguem	disputegueu		n-occ
imperfet	disputessi		disputessi				sept, alg
	disputessa						centr, n-occ
	disputeguessa	disputeguesses	disputegués	disputeguéssom	disputeguéssou	disputeguessen	n-occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... disputat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... disputar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... disputat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... disputat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... disputat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... disputat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... disputar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... disputat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... disputat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... disputat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: disputo, disputa, disputem

Traduccions

Discutir amb vehemència

• Anglès: dispute ^(en)
• Castellà: disputar ^(es)
• Francès: discuter ^(fr)
• Italià: disputare ^(it)

Lluitar

• Anglès: dispute ^(en)
• Castellà: disputar ^(es)
• Francès: disputer ^(fr)
• Italià: disputare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·pu·tar (3)
• Heterograma de 8 lletres (adiprstu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /dis.puˈtaɾ/, meridional /dih.puˈtaɾ/

Americà: alt /d(i)s.puˈtaɾ/, baix /dih.puˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí disputāre.

Verb

disputar ‎(present disputo, passat disputé, futur disputaré)

1. disputar

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·pu·tar (3)
• Heterograma de 8 lletres (adiprstu)