contar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈta/
	balear /konˈta/, /kunˈta/
Occidental:	nord-occidental /konˈta/
	valencià /konˈtaɾ/, /konˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: contà
• Etimologia: Del llatí computare ‎(«comptar»), segle XIV, per evolució semàntica de «enumerar coses» a «enumerar fets». Doblet de comptar que antigament s'usava de forma indistinta, i del cultisme computar.

Verb

contar trans.

1. Explicar un fet de forma ordenada i amb detall.
2. Explicar un conte o relat similar.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	contar			haver contat
gerundi	contant			havent contat
participi	contat, contada, contats, contades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	conto	contes	conta	contem	conteu	conten
	conte						val
	conti						sept
	cont				contau		bal, alg
				contam			bal
imperfet	contava	contaves	contava	contàvem	contàveu	contaven
passat simple	contí	contares	contà	contàrem	contàreu	contaren
futur	contaré	contaràs	contarà	contarem	contareu	contaran
condicional	contaria	contaries	contaria	contaríem	contaríeu	contarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	conti	contis	conti	contem	conteu	contin
	conte	contes	conte			conten	occ, bal
imperfet	contés	contessis	contés	contéssim	contéssiu	contessin
		contesses		contéssem	contésseu	contessen
	contàs	contassis	contàs	contàssim	contàssiu	contassin	bal
		contasses		contàssem	contàsseu	contassen	val, bal (1)
	contara	contares	contara	contàrem	contàreu	contaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	conta	conti	contem	conteu	contin
	–				contau		bal, alg
	–		conte			conten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Primera conjugació regular

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				contàvom	contavo		centr, n-occ
	contavi						sept
	contaia	contaies	contaia	contàiem	contàieu	contaien	n-occ
condicional	contariva	contarives	contariva	contarívem	contaríveu	contariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	conto	contos	conto	conteguem	contegueu		n-occ
imperfet	contessi		contessi				sept, alg
	contessa						centr, n-occ
	conteguessa	conteguesses	contegués	conteguéssom	conteguéssou	conteguessen	n-occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... contat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... contar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... contat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... contat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... contat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... contat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... contar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... contat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... contat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... contat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: conto, conta, contem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

• dir, explicar, historiar, narrar, referir, relatar

Derivats

• contarella
• contalla
• recontar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: erzählen ^(de)
• Anglès: tell ^(en)
• Castellà: contar ^(es)
• Coreà: 이야기하다 ^(ko) ‎(iyagihada)
• Danès: fortælle ^(da), berette ^(da)
• Eslovac: rozprávať ^(sk), vyrozprávať ^(sk)
• Eslovè: povedati ^(sl)
• Esperanto: rakonti ^(eo)
• Estonià: jutustama ^(et)
• Finès: kertoa ^(fi)
• Francès: raconter ^(fr)
• Gallec: contar ^(gl)
• Gal·lès: adrodd ^(cy)
• Georgià: თხრობა ^(ka) ‎(tkhroba)
• Grec: διηγούμαι ^(el) ‎(diigume)
• Grec antic: διηγέομαι ^(grc) ‎(diēgéomai)
• Hebreu: יפר ^(he)
• Hindi: सुनाना ^(hi)
• Hongarès: elbeszél ^(hu), elmond ^(hu)
• Ídix: דערציילן‎ ^(yi)
• Indonesi: menceritakan ^(id)
• Irlandès: inis ^(ga)
• Italià: raccontare ^(it)
• Japonès: 物語る ^(ja)
• Kazakh: айту ^(kk) ‎(aytw/aitu)
• Kirguís: баяндоо ^(ky) ‎(baiandoo)
• Letó: stastit ^(lv)
• Lituà: pasakoti ^(lt)
• Llatí: narrare ^(la)
• Maori: whakataki ^(mi)
• Mongol: хүүрнэх ^(mn)
• Neerlandès: verhalen ^(nl), vertellen ^(nl)
• Noruec: fortelle ^(no)
• Polonès: opowiadać ^(pl), opowiedzieć ^(pl)
• Portuguès: contar ^(pt)
• Romanès: povesti ^(ro)
• Rus: расска́зывать ^(ru) ‎(rasskàzivat), рассказа́ть ^(ru) ‎(rasskazat)
• Serbocroat: причати ^(sh), pričati ^(sh), испри́чати ^(sh), ispričati ^(sh)
• Suahili: kueleza ^(sw)
• Suec: berätta ^(sv)
• Tai: บรรยาย ^(th)
• Turc: anlatmak ^(tr)
• Txec: vyprávět ^(cs)
• Ucraïnès: розповіда́ти ^(uk) ‎(rozpovidati), розповісти́ ^(uk) ‎(rozpovistí)
• Urdú: بیان کرنا‎ ^(ur)
• Uzbek: hikoya qilmoq ^(uz)
• Vietnamita: kể lại ^(vi)
• Xinès: 訴說 ^(zh) ‎(诉说, sùshuō)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tar (2)
• Heterograma de 6 lletres (acnort)
• Anagrames: arcont, cantor, carnot, conrat, contra, cotnar, roncat, tronca, troncà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: contar

Català antic

Verb

contar

1. contar
2. comptar

Conjugació

Formes no personals
infinitiu	contar
gerundi	contant
participi	contat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	cont	contes	conta	contam	contats	conten
					contau
imperfet	contava	contaves	contava	contàvem	contàvets	contaven
passat simple	contí	contast	contà	contam	contàs	contaren
	conté	contist		contàrem	contàrets
		contares			contàreu
futur	contaré	contaràs	contarà	contarem	contarets	contaran
					contareu
condicional	contaria	contaries	contaria	contaríem	contaríets	contarien
					contaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	cont	conts	cont	contem	contets	conten
					conteu
imperfet	contàs	contasses	contàs	contàssem	contàssets	contassen
	contara	contares	contara	contàrem	contàsseu	contaren
					contàrets
					contàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	conta	cont	contem	contats	conten
	–				contau

Conjugació antiga

Variants

• comtar
• comptar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /konˈtaɾ/, meridional \koŋˈtaɾ\

Americà: alt /k(o)nˈtaɾ/, baix \koŋˈtaɾ\, austral /konˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ

Verb

contar ‎(present cuento, passat conté, futur contaré)

1. comptar
2. contar, explicar

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tar (2)
• Heterograma de 6 lletres (acnort)