avar

Potser volíeu: àvar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈβar/ⓘ, balear /əˈvaɾ/
Occidental:	nord-occidental /aˈβar/
	valencià /aˈvaɾ/, /aˈβaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí avārus, segle XIII.

Adjectiu

avar m. ‎(femení avara, plural masculí avars, plural femení avares)

1. (també substantivat) Que estalvia molt amb l'objectiu d'acumular possessions.

   Perquè don Alfeu era més escèptic: donava a entendre que don Policarp era un avar, certament ric i solter, i que vivia envoltat de tots els seus diners, comptant-los incansable.^[1]

Sinònims

• avariciós, cobdiciós

Traduccions

Traduccions

• Alemany: habgierig ^(de)
• Anglès: avaricious ^(en)
• Armeni: ագահ ^(hy) ‎(agah)
• Búlgar: алчен ^(bg) ‎(altxen)
• Castellà: avaro ^(es)
• Esperanto: avara ^(eo)
• Finès: ahne ^(fi)
• Francès: avare ^(fr)
• Georgià: ძუნწი ^(ka) ‎(dzuntsi)
• Hongarès: fösvény ^(hu)
• Irlandès: gabhálach ^(ga)
• Italià: avaro ^(it)
• Neerlandès: inhalig ^(nl)
• Polonès: skąpy ^(pl)
• Portuguès: avarento ^(pt)
• Romanès: avar ^(ro)
• Rus: а́лчный ^(ru) ‎(altxni)
• Suec: girig ^(sv)
• Txec: chamtivý ^(cs)
• Xinès: 愛財 ^(zh) ‎(爱财, àicái)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·var (2)
• Anagrames: vara, varà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

1. Melcior Comes, El llibre dels plaers immensos, 2010