armilo

Esperanto: armo (eo), armilo (eo) Estonià: relv (et) Feroès: vápn (fo) n. Finès: ase (fi) Francès: arme (fr) f. Friülà: arme (fur) Gallec: arma (gl) f. Gal·lès:

flexió: armo, arma, armem (compondre) acoblar, ajuntar, muntar armadura Proveir d'armes Anglès: arm (en) Castellà: armar (es) Francès: armer (fr) Italià:

*arm ‎(«orfe»). arm ‎(comparatiu ärmer, superlatiu am ärmsten) pobre Formes positives de arm Formes comparatives de arm Formes superlatives de arm reich

Rimes: -e(ɾ) Etimologia: De arma i el sufix -er, segle XIV. armer m. ‎(plural armers, femení armera) Persona dedicada a les armes: fabricant, venedor, guardià

Potser volíeu: arm Arm m. ‎(genitiu Arms o Armes, plural Arme) braç