armar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ərˈma/
Occidental:	nord-occidental /arˈma/
	valencià /aɾˈmaɾ/, /aɾˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: armà, ermà, ermar
• Etimologia: Del llatí armare, segle XIV.

Verb

armar trans., pron. ‎(pronominal armar-se)

1. Proveir d'armes ofensives o defensives.
2. Compondre diferents peces de manera que el conjunt s'aguanti dret i es pugui usar.
3. (nàutica) Proveir un vaixell de tot el necessari per tenir-lo a punt.
4. (figuradament) tramar, forjar, disposar
5. (handbol, pilota basca) Disposar el braç en la postura adequada per fer un llançament.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	armar			haver armat
gerundi	armant			havent armat
participi	armat, armada, armats, armades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	armo	armes	arma	armem	armeu	armen
	arme						val
	armi						sept
	arm				armau		bal, alg
				armam			bal
imperfet	armava	armaves	armava	armàvem	armàveu	armaven
passat simple	armí	armares	armà	armàrem	armàreu	armaren
futur	armaré	armaràs	armarà	armarem	armareu	armaran
condicional	armaria	armaries	armaria	armaríem	armaríeu	armarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	armi	armis	armi	armem	armeu	armin
	arme	armes	arme			armen	occ, bal
imperfet	armés	armessis	armés	arméssim	arméssiu	armessin
		armesses		arméssem	armésseu	armessen
	armàs	armassis	armàs	armàssim	armàssiu	armassin	bal
		armasses		armàssem	armàsseu	armassen	val, bal (1)
	armara	armares	armara	armàrem	armàreu	armaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arma	armi	armem	armeu	armin
	–				armau		bal, alg
	–		arme			armen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Primera conjugació regular

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				armàvom	armavo		centr, n-occ
	armavi						sept
	armaia	armaies	armaia	armàiem	armàieu	armaien	n-occ
condicional	armariva	armarives	armariva	armarívem	armaríveu	armariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	armo	armos	armo	armeguem	armegueu		n-occ
imperfet	armessi		armessi				sept, alg
	armessa						centr, n-occ
	armeguessa	armeguesses	armegués	armeguéssom	armeguéssou	armeguessen	n-occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... armat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... armar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... armat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... armat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... armat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... armat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... armar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... armat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... armat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... armat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: armo, arma, armem

Sinònims

• (compondre) acoblar, ajuntar, muntar

Derivats

• armadura

Traduccions

Proveir d'armes

• Anglès: arm ^(en)
• Castellà: armar ^(es)
• Francès: armer ^(fr)
• Italià: armare ^(it)

Compondre diferents peces de forma que s'aguanti

• Castellà: armar ^(es)
• Francès: monter ^(fr)

Proveir un vaixell

• Castellà: armar ^(es)
• Francès: équiper ^(fr)
• Italià: armare ^(it)

Disposar el braç per fer un llançament

• Anglès: wind up ^(en)
• Castellà: armar ^(es)
• Francès: armer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·mar (2)
• Anagrames: amarr, marra, marrà, ramar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• armar. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aɾˈmaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí armare.

Verb

armar trans. ‎(present armo, passat armé, futur armaré)

1. armar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·mar (2)