-
Oriental: | central /əˈɾɛ.nə/ⓘ |
| balear /əˈɾə.nə/, /əˈɾɛ.nə/ |
Occidental: | /aˈɾe.na/ |
- Rimes: -ɛna
- Etimologia: Del llatí arēna («sorra fina»), segle XIV. Compareu amb sauló.
Nom
arena f. (plural arenes)
- sorra
- (mallorquí) Sorra fina com la de la platja.
- Part central d'un amfiteatre o similar on té lloc un espectacle i originalment era de sorra.
- (figuradament) Camp on té lloc una lluita.
Traduccions
Part on té lloc un espectacle
Verb
arena
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arenar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arenar.
Miscel·lània
- Síl·labes: a·re·na (3)
- Anagrama: anaré
- Pronúncia(i): /aˈɾe.na/
- Rimes: -ena
- Etimologia: Del llatí arēna
Verb
arena
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb arenar
- segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb arenar
Miscel·lània
- Síl·labes: a·re·na (3)
- Anagrama: anear
Vegeu també
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre arena