aparellar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pə.ɾəˈʎa/
	balear /ə.pə.ɾəˈʎa/, /ə.pə.ɾəˈja/
Occidental:	nord-occidental /a.pa.ɾeˈʎa/
	valencià /a.pa.ɾeˈʎaɾ/, /a.pa.ɾeˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: aparellà
• Etimologia: Del prefix a- i parell, segle XIV.

Verb

aparellar trans.

1. Preparar, disposar, amanir.
2. Posar els aparells a les cavalleries.
3. Posar les veles i altres aparells a l'embarcació per tenir-la a punt de poder navegar.
4. Preparar amb el bany o primers colors la tela que s'ha de pintar o la peça que s'ha de daurar.
5. Ajuntar mascle i femella per fer cria, apariar.
6. Unir entre si coses iguals o semblants, fent-ne parells.
7. (pronominal) Ajuntar-se dues persones fent una parella.
8. aparionar

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aparellar			haver aparellat
gerundi	aparellant			havent aparellat
participi	aparellat, aparellada, aparellats, aparellades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aparello	aparelles	aparella	aparellem	aparelleu	aparellen
	aparelle						val
	aparelli						sept
	aparell				aparellau		bal, alg
				aparellam			bal
imperfet	aparellava	aparellaves	aparellava	aparellàvem	aparellàveu	aparellaven
passat simple	aparellí	aparellares	aparellà	aparellàrem	aparellàreu	aparellaren
futur	aparellaré	aparellaràs	aparellarà	aparellarem	aparellareu	aparellaran
condicional	aparellaria	aparellaries	aparellaria	aparellaríem	aparellaríeu	aparellarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aparelli	aparellis	aparelli	aparellem	aparelleu	aparellin
	aparelle	aparelles	aparelle			aparellen	occ, bal
imperfet	aparellés	aparellessis	aparellés	aparelléssim	aparelléssiu	aparellessin
		aparellesses		aparelléssem	aparellésseu	aparellessen
	aparellàs	aparellassis	aparellàs	aparellàssim	aparellàssiu	aparellassin	bal
		aparellasses		aparellàssem	aparellàsseu	aparellassen	val, bal (1)
	aparellara	aparellares	aparellara	aparellàrem	aparellàreu	aparellaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	aparella	aparelli	aparellem	aparelleu	aparellin
	–				aparellau		bal, alg
	–		aparelle			aparellen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Primera conjugació regular

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				aparellàvom	aparellavo		centr, n-occ
	aparellavi						sept
	aparellaia	aparellaies	aparellaia	aparellàiem	aparellàieu	aparellaien	n-occ
condicional	aparellariva	aparellarives	aparellariva	aparellarívem	aparellaríveu	aparellariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aparello	aparellos	aparello	aparelleguem	aparellegueu		n-occ
imperfet	aparellessi		aparellessi				sept, alg
	aparellessa						centr, n-occ
	aparelleguessa	aparelleguesses	aparellegués	aparelleguéssom	aparelleguéssou	aparelleguessen	n-occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... aparellat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... aparellar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... aparellat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... aparellat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... aparellat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... aparellat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... aparellar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... aparellat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... aparellat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... aparellat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: aparello, aparella, aparellem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Derivats

• aparell
• aparellador
• aparellament
• aparellatge
• desaparellar

Traduccions

Preparar, disposar, amanir

• Castellà: aparejar ^(es)
• Francès: préparer ^(fr), disposer ^(fr)
• Gallec: aparellar ^(gl)
• Italià: apparecchiare ^(it), preparare ^(it), apprestare ^(it)
• Llatí: parare ^(la), praeparare ^(la), disponere ^(la)

Posar els aparells a les cavalleries

• Castellà: aparejar ^(es)
• Francès: embâter ^(fr)
• Gallec: aparellar ^(gl)
• Italià: mettere ^(it) il basto addosso
• Llatí: clitellas jumentis imponere ^(la)

Posar els aparells a l'embarcació

• Castellà: aparejar ^(es)
• Francès: agréer ^(fr), gréer ^(fr)
• Gallec: aparellar ^(gl)
• Italià: guarnire ^(it)
• Llatí: malo velisque navem instruere ^(la)

Preparar la tela que s'ha de pintar

• Castellà: imprimar ^(es)
• Francès: imprimer ^(fr)
• Italià: mesticare ^(it)
• Llatí: pictoriam tabulam incrustere ^(la), praeparare

Ajuntar mascle i femella

• Anglès: mate ^(en)
• Castellà: emparejar ^(es)
• Francès: appareiller ^(fr)
• Italià: accoppiare ^(it)
• Llatí: masculum et faeminam conjugare ^(la)

Unir fent-ne parells

• Anglès: pair ^(en)
• Castellà: aparear ^(es)
• Francès: apparier ^(fr)
• Italià: appaiare ^(it)
• Llatí: binarios facere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pa·re·llar (4)
• Anagrames: apallerar, arpellara, arpellarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.