alumne

Potser volíeu: ALUMNE

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɫum.nə/, occidental /aˈɫum.ne/
• Homòfon: alumna
• Etimologia: Del castellà alumno, del llatí alumnus ‎(«alimentat, criat, educat»), segle XIX.

Nom

alumne m. ‎(plural alumnes, femení alumna)

1. Persona que rep ensenyament regular en un centre docent o d’un mestre.

Notes

• S’usa amb relació al mestre, al centre educatiu o a la matèria o art.

Sinònims

• deixeble, pupil, aprenent, escolar
• estudiant (alumne de l'ensenyament superior)

Antònims

• mestre, professor, docent, ensenyant

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Schüler ^(de) m., Zögling ^(de) m.
• Anglès: pupil ^(en), student ^(en)
• Castellà: alumno ^(es) m., estudiante ^(es) m. f.
• Francès: élève ^(fr), étudiant ^(fr)
• Gallec: alumno ^(gl)
• Llengua de signes catalana: alumne ^(csc)
• Occità: escolan ^(oc) m.
• Romanès: elev ^(ro)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lum·ne (3)
• Heterograma de 6 lletres (aelmnu)
• Anagrames: alumèn, Manuel, maulen

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• alumne. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.