adiréadiré Primera persona del singular (jo) del futur de adir-se. Síl·labes: a·di·ré (3) Anagrames: Eridà, idear, redia adiré primera persona singular (io
adiradīre. [2] Vegeu adir-se. adir trans. (dret) Acceptar o admetre una herència. Només s'usa en infinitiu. Traduccions Castellà: adir (es) Llatí: adīre (la)
-ada-ata. -ada f. (nominal) Forma sufixada que significa conjunt gran de. gent + -ada → gentada Forma sufixada que significa cop de. ganivet + -ada → ganivetada
ad-Potser volíeu: ad, AD Etimologia: De la preposició ad. ad- envers reafirmació addició, unió incoació Pot prendre les formes: a- (seguit dels grups sc,
adiarperifràstiques Paradigmes de flexió: adio, adia, adiem Assenyalar dia Anglès: to fix a date (en) Castellà: adiar (es), agendar (es), fijar (es) día Francès: