Zoárd Geőcze

Zoárd Geőcze (Budapest, 23 d'agost de 1873 - Budapest, 26 de novembre de 1916) va ser un matemàtic hongarès.

Zoárd Geőcze

Biografia
Naixement	23 agost 1873 Budapest (Hongria)
Mort	26 novembre 1916 (43 anys) Budapest (Hongria)
Sepultura	Cementiri de Farkasréti, 55-3-16
Formació	Universitat de París (1908–1909) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (–1896)
Tesi acadèmica	Quadrature des surfaces courbes  (1909 )
Activitat
Ocupació	matemàtic
Ocupador	Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1913–1916)
Professors	Gyula Kőnig
Alumnes	Barna Szénássy
Família
Cònjuge	Irma Lippóczy
Pare	Szendröi István Gyula Ignác Vince Geöcze i Anna Geöcze

Vida i obra

Geőcze era fill d'un professor de l'Acadèmia Militar de Budapest, quan el regne d'Hongria començava a gaudir d'una certa independència dins de l'imperi Austrohongarès. Va estudiar a la universitat de Budapest, essent deixeble de Gyula Kőnig, tot i que les seves diferències van fer que aquest no el recolzés en la seva carrera acadèmica posterior.

En graduar-se va ser professor de matemàtiques al institut de secundària de Podolínec (avui Eslovàquia), on va conéixer i es va casar amb la seva dona.^[1] El 1899 va ser destinat al institut d'Ungvár (avui Újhorod, Ucraïna) en el qual va romandre més de deu anys, amb algunes interrupcions per anar a estudiar a la universitat de París, en la qual va obtenir el doctorat el 1909. El 1910 es va traslladar a Budapest on, finalment el 1913, va aconseguir una plaça docent a la universitat de Budapest.^[2]

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va significar la seva mobilització, però tot i estar al front, va trobar temps per continuar escrivint articles que enviava pel correu militar.^[3] Malauradament, va contraure una malaltia al front, que no va poder superar malgrat el seu trasllat a Viena i a Budapest, on va morir el 1916.

Els treballs matemàtics més remarcables de Geőcze van ser en teoria de superfícies, seguint les idees de Lebesgue.^[4] El seu treball més conegut, a part de la seva tesi doctoral sobre superfícies corbes, va ser la construcció d'una funció contínua que no és derivable en cap interval.^[5]

Referències

1. Szénássy i Bognár, 1992, p. 321.
2. Horváth, 2006, p. 576.
3. Aubin i Goldstein, 2014, p. 22.
4. Szénássy i Bognár, 1992, p. 280.
5. Horváth, 2006, p. 212.

Bibliografia

• Aubin, David; Goldstein, Catherine. The War of Guns and Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2014. ISBN 978-1-4704-1469-6.
• Horváth, János (ed.). A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006. ISBN 3-540-28495-3.
• Kántor, Sándorné «A matematikatörténet szerény apostola: Szénássy Barna» (en hongarès). Gerundium, Vol. 5, Num. 1-2, 2014, pàg. 147-162.
• Szénássy, Barna. A Magyarországi Matematika Története (en hongarès). Akadémiai Kiadó, 1970, p. 286-293.
• Szénássy, Barna; Bognár, János. History of Mathematics in Hungary Until the 20th Century (en anglès). Springer, 1992. ISBN 978 3 5405 5497 4.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Zoárd Geőcze» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• «Geőcze Zoárd (Geöcze)». História - Tudósnaptár. [Consulta: 24 setembre 2019]. (hongarès)