La yavapaiïta és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany i dona nom al grup de la yavapaiïta. Rep el nom dels "yavapai", els primers que van habitar l'àrea on es va trobar el mineral.
 Yavapaiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | KFe(SO₄)₂ |
| Epònim | Yavapai  |
| Localitat tipus | mina United Verde (The Big Hole; Big Hole property; Hull Mine; Hopewell tunnel; Patented claim 3480; Patented claim 2812; Patented claims 3348), Jerome, Districte de Verde, Black Hills, Comtat de Yavapai, Arizona, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.AC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.03 |
| Dana | 28.3.4.1 |
| Heys | 25.11.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,152(2) Å; b = 5,153(4) Å; c = 7,877(5) Å; β = 94,9(7)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | rosa porpra pàl·lid |
| Exfoliació | perfecta en {001}, distinta en {110} |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | moltfràgil |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | subadamantina, vítria |
| Color de la ratlla | blanca a groc clar |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,88 g/cm³ (mesurada); 2,891 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,593(2) nβ = 1,684(2) nγ = 1,698(1) |
| Birefringència | δ = 0,105 |
| Angle 2V | mesurat: 30°, calculat: 40° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1959 |
| Símbol | Yav |
| Referències | [1] |
La yavapaiïta és un sulfat de fórmula química KFe(SO₄)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls, de fins a 0,6 mil·límetres, són lleugerament allargats al llarg de [010], i mostren escàs desenvolupament {001}, {101}, {100}, {201} i {110}; normalment granular equidimensional.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la yavapaiïta pertany a «07.AC - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: vanthoffita, piracmonita, efremovita, langbeinita, manganolangbeinita, eldfellita, godovikovita, sabieïta, thenardita, metathenardita i aftitalita.
Es troba formada sota condicions fumarolítiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: voltaïta, sofre i jarosita.[2] Va ser descoberta l'any 1959 a la mina United Verde, a Jerome, Black Hills, Comtat de Yavapai (Arizona, Estats Units).
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
