ocell de la família dels estèrnids From Wikipedia, the free encyclopedia
El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears,[1] és un ocell de la família dels estèrnids.
Thalasseus sandvicensis  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 1 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22694591 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Thalasseus |
| Espècie | Thalasseus sandvicensis (Latham, 1787) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Sterna sandvicensis
|
| Protònim | Sterna sandvicensis |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica del xatrac becllarg: groc (àrea de cria), verd (poblacions sedentàries) i taronja (àrea d'hivernada). | |
A les Balears rep els noms de aronella/nonella/donella de mar, nonella de prat, colomet des senyor.[2]
Les dues subespècies americanes formarien una espècie diferent (Thalasseus acuflavidus) segons alguns autors [3]
Als Països Catalans es reprodueix regularment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València.[1]
Mascle i femella trien illetes a les llacunes litorals o a les zones marines, com les salines, amb sorra per fer-hi el nial. La posta té lloc de maig a juliol, sobre un precari niu excavat en el sòl sorrenc, on existeixi vegetació, i en el qual la femella diposita d'1 a 3 ous que seran covats per tots dos pares durant 23 dies. Els fills no volen fins després de 5 setmanes, durant les quals reben els aliments dels pares. La nidificació la fan en colònies mixtes juntament amb altres làrids i estèrnids.[4]
Habita les costes de la Mar del Nord, la Mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l'Illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals d'Àfrica. A la resta dels Països Catalans és un migrador més o menys freqüent per totes les costes, i pot tenir presència accidental a l'interior.[1]
És una espècie d'ocell de costums gregaris i molt marina que es cabussa contínuament per capturar peixets. Solament s'acosten a la costa per niar-hi o quan fa mal temps, perquè si no, volen mar endins, cridant i cabussant-se per agafar peixets.[5]
Als Països Catalans pot ésser observat durant tot l'any, però amb més freqüència a l'hivern i durant el pas migratori primaveral i tardoral.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
