xarxa superposada d'ordinadors que contenen còpies de dades From Wikipedia, the free encyclopedia
Una xarxa de lliurament de continguts (content delivery network, CDN, en anglès) és una xarxa superposada d'ordinadors que contenen còpies de dades, col·locats en diversos punts d'una xarxa amb la finalitat de maximitzar l'amplada de banda per a l'accés a les dades de clients per la xarxa. Un client accedeix a una còpia de la informació que té a prop, en comptes d'accedir a un servidor central, per tal d'evitar embuts prop d'aquest servidor.[1]
Els tipus de contingut inclouen objectes web, objectes per descarregar (arxius multimèdia, programari, documents), aplicacions, mitjans de comunicació en temps real i altres components de lliurament d'Internet (DNS, rutes i consultes de base de dades).[1]
Les CDN emergeixen com la solució a l'actual problema que presenta una web centralitzada: aconseguir un baix temps de resposta i una mínima pèrdua d'informació, movent el contingut de la informació més propera als usuaris. L'objectiu és aconseguir un equilibri entre els costos en què incorren els proveïdors de contingut web i la qualitat de servei per als usuaris finals.[2]
Els avantatges de la implementació d'aquest model són els següents:
|
A causa de l'arquitectura del CDN, es poden detallar els següents beneficis:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.