xarxa superposada d'ordinadors que contenen còpies de dades From Wikipedia, the free encyclopedia
Una xarxa de lliurament de continguts (content delivery network, CDN, en anglès) és una xarxa superposada d'ordinadors que contenen còpies de dades, col·locats en diversos punts d'una xarxa amb la finalitat de maximitzar l'amplada de banda per a l'accés a les dades de clients per la xarxa. Un client accedeix a una còpia de la informació que té a prop, en comptes d'accedir a un servidor central, per tal d'evitar embuts prop d'aquest servidor.[1]
El sistema tradicional de distribució de dades i CDN.
Les CDN emergeixen com la solució a l'actual problema que presenta una web centralitzada: aconseguir un baix temps de resposta i una mínima pèrdua d'informació, movent el contingut de la informació més propera als usuaris. L'objectiu és aconseguir un equilibri entre els costos en què incorren els proveïdors de contingut web i la qualitat de servei per als usuaris finals.[2]
Els avantatges de la implementació d'aquest model són els següents:
Redueix la càrrega dels servidors.
Xarxa de tràfic distribuïda.
Redueix la latència.
Incrementa l'amplada de banda.
Augmenta el web caching.
Component de lliurament de continguts:
Es compta amb un servidor d'origen i un conjunt de servidors substituts per replicar el contingut.
Usuaris sol·liciten directament als servidors substituts.
Interactua amb el component de distribució per mantenir i actualitzar el contingut
Component de distribució de contingut:
Mou el contingut des de l'origen als servidors substituts i assegura consistència.
Component de comptabilitat:
Manté registres dels accessos dels clients i els registres d'ús dels servidors.
Ajuda a la presentació d'informes de tràfic i facturació basada en l'ús.
Contingut estàtic: Pàgines estàtiques HTML, imatges, documents, actualitzacions de programari.
Distribució d'àudio i vídeo per internet: Àudio i vídeo en temps real. Vídeos generats per l'usuari
Servei de contingut: Directori, comerç electrònic, servei de transferència d'arxius.
Fonts de contingut: Grans empreses, proveïdors de serveis web, companyies de mitjans de comunicació, i emissores de notícies
Clients: Mitjans de comunicació i empreses de publicitat per Internet, centres de dades, proveïdors d'Internet, minoristes de música en línia, operadors mòbils i fabricants d'electrònica de consum.
