Xantina

Una xantina és una substància que pertany al grup químic de bases puríniques.^[1] Inclouen substàncies del metabolisme de nucleòtids tan importants com la guanina, l'adenina, la hipoxantina i l'àcid úric, que ocorren en l'extret de te, a la pixa, la sang i els teixits hepàtics.^[1]

Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria.

Xantina

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	152,033 Da
Trobat en el tàxon	ésser humà, escheríchia coli, Eleutherococcus giraldii, Camellia sinensis var. assamica, Ziziphus jujuba var. spinosa, Atriolum robustum, Beta vulgaris, caragol de Borgonya, Velella, Caenorhabditis elegans, Arabidopsis thaliana, Phaseolus vulgaris i Aralia cordata
Rol	metabòlit primari
Estructura química
Fórmula química	C₅H₄N₄O₂
SMILES canònic	Model 2D C1=NC2=C(N1)C(=O)NC(=O)N2
Identificador InChI	Model 3D
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
amargor

La paraula xantina deriva de la paraula grega ξανθός, xanthos que vol dir ‘groc, ros’,^[2] en virtut dels residus grocs produïts per aquests compostos quan s'escalfen fins a la dessecació amb àcid nítric.

Tipus de xantines

Des del punt de vista mèdic i farmacològic hi ha tres xantines importants: la cafeïna, la teobromina i la teofil·lina, totes tres xantines metilades, per la qual cosa també són conegudes com a metilxantines. Són considerades alcaloide, ja que són substàncies fisiològicament actives, contenen nitrogen i es troben en plantes; no obstant això, arriben a diferir de les bases alcaloides en què són lleugerament solubles en aigua. La importància concedida es reflecteix en el seu nom: teobromina, «menjar divií”"; teofilina, «fulla de déus» i cafeïna que ve de la paraula àrab per a designar el vi.

Efectes farmacològics de les xantines

Les xantines tenen efectes semblants en diversos sistemes orgànics; difereixen entre si principalment en les seves potències relatives.

• Acció estimulant del SNC.
• Acció relaxant de la musculatura llisa.
• Produeixen vasoconstricció de la circulació cerebral.
• Estimula la contractibilitat cardiaca.
• Acció diurètica.
• Estimulació de la resposta contràctil del múscul esquelètic.
• Síndrome d'abstinència.

Fonts

Hi ha diverses begudes no alcohòliques provinents de productes vegetals que contenen xantines:

• Les fulles de te, Thea sinensis conté a més un ampli percentatge de teofilina
• Els grans de cafè, Coffea arabica contenen al voltant d'1 a 1,5% de cafeïna
• El cacau, Theobroma cacao pot arribar a contenir 3% de teobromina
• L'extret dels nous de la cola (cola nitida), que es fan servir en refrescs de cola

• Altres productes són els extractes de les nous de kola, Cola acuminata, elaborats pels natius de l'Àfrica Occidental; del guaranà Paullinia cupana, del Brasil, i del mate Ilex paraguariensis una beguda molt popular a Paraguai, Argentina, Uruguai i Brasil.^{[cal citació]}

Referències

1. «0151484.xml Xantina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «xant, xanto». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4ª edició), p. 639853. ISBN 9788441225169.