From Wikipedia, the free encyclopedia
William Cullen FRS FRSE FRCPE FPSG (Hamilton, Lanarkshire, 15 d'abril de 1710 - Edimburg, 5 de febrer de 1790) va ser un metge, químic i agrònom escocès i un dels professors més importants de l'Edinburgh Medical School durant el seu apogeu com el principal centre d'educació mèdica en el món de parla anglesa.[1] Va encunyar la paraula neurosi, terme que va utilitzar per primera vegada el 1769.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 abril 1710 Hamilton (Regne de la Gran Bretanya) |
Mort | 5 febrer 1790 (79 anys) Edimburg (Regne de la Gran Bretanya) |
Sepultura | Kirknewton |
Formació | Universitat d'Edimburg Universitat de Glasgow Hamilton Academy (en) |
Director de tesi | Andrew Plummer (en) |
Es coneix per | Ensenyar a l'Edinburgh Medical School, autor del popular llibre de medicina First Lines of the Practice of Physic, figura de la Il·lustració escocesa i mentor de Joseph Black |
Activitat | |
Camp de treball | Química i medicina |
Ocupació | metge, professor d'universitat, escriptor, psiquiatre, acadèmic, químic, agricultor, cirurgià |
Ocupador | Universitat d'Edimburg |
Membre de | |
Alumnes | Joseph Black, Benjamin Rush, John Walker, John Morgan, George Fordyce, William Withering, John Haygarth, John Moore, John Brown, Robert Willan, Sir Gilbert Blane, John Coakley Lettsom |
Obra | |
Estudiant doctoral | Joseph Black, Wolter Forsten Verschuir (en) , Benjamin Rush i John Morgan |
Família | |
Cònjuge | Anna Johnstone |
Fills | Henry Cullen, Robert Cullen, Margaret Cullen |
Pares | William Cullen i Elizabeth Robertson |
Germans | Elizabeth Cullen |
Premis | |
Cullen també era una figura central de la Il·lustració escocesa. Va ser el metge i amic de David Hume, i en termes íntims, amb Adam Smith, Lord Kames (amb qui va parlar sobre aspectes teòrics i pràctics de la ramaderia), Joseph Black, John Millar i Adam Ferguson, entre d'altres.
Va ser president del Royal College of Physicians and Surgeons of Glasgow (1746-47), president del Royal College of Physicians of Edinburgh (1773-1775) i primer metge del rei a Escòcia (1773-1790).[2] També va ser, per cert, un dels principals impulsors en obtenir una carta reial per a la Societat Filosòfica d'Edimburg, que va donar lloc a la formació de la Royal Society of Edinburgh el 1783.[3]
Cullen era un professor estimat, i molts dels seus estudiants es van convertir en figures influents per dret propi. Els seus estudiants més coneguts, molts dels quals van continuar mantenint -se en contacte amb ell durant la seva llarga vida (inclòs a Joseph Black, que es va convertir en el seu col·lega), Benjamin Rush, figura central en la fundació dels Estats Units d'Amèrica; John Morgan, que va fundar la primera escola mèdica a les colònies americanes (l'Escola Mèdica del College of Philadelphia);[4] William Withering, el descobridor de la digitalis; Sir Gilbert Blane, reformador mèdic de la Royal Navy; i John Coakley Lettsom, el filantrop i fundador de la Medical Society of London.[5]
Cal esmentar especialment a l'estudiant convertit de Cullen en oponent, John Brown, que va desenvolupar el sistema mèdic conegut com a brownianisme, que rivalitzava amb el de Cullen. Això va tenir una gran influència, especialment a Itàlia i Alemanya, a finals del segle xviii i principis del segle xix.[6]
Cullen també va ser un autor reeixit. Va publicar una sèrie de llibres de text mèdics, principalment per a l'ús dels seus estudiants, encara que també eren populars a tot Europa i també a les colònies americanes. La seva obra més coneguda va ser First Lines of the Practice of Physic, que es va publicar en una sèrie d'edicions entre 1777 i 1784.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.