Wigeric

Wigeric (dècada del 870 - 916 ↔ 919) o Vigeric^[1] (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris. Fou també procurador de l'abadia de Saint-Rumolde a Malines, i del monestir d'Hastière que ell mateix havia fundat. A partir de 915/916 fou comte palatí de Lotaríngia.

Wigeric

Biografia
Naixement	dècada del 870
Mort	916 ↔ 919
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Count palatine of Lotharingia (en) (916–919)
Família	Casa de les Ardenes
Cònjuge	Cunegunda de França (908 (Gregorià)–)
Fills	Mathilde von Lothringen, Frederic I de Lorena, Adalberó I de Metz, Giselbert, Sigebert, Gozlin, Sigifred de Luxemburg, Liutgarda de Bidgau

Després de la mort del rei de Germània Lluís l'Infant, els nobles de la Lotaríngia, rebutjaren la sobirania feudal del seu successor Conrad I per unir-se a Carles el Simple, rei de França Occidental. El poder militar sembla que va quedar en mans de Renyer I d'Hainaut (mort el 915). Després de la mort de Renyer, Wigeric, llavors anomenat comte palatí, assolí l'autoritat a Lotaríngia.

A la seva mort el va succeir com a comte palatí Godofred de Juliers (mort el 949).

Es va casar amb Cunegunda de França (vers 893 - mort després del 923), la filla d'Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut i neta de Carles II el Calb reis de França). Els seus fills coneguts són:

• Frederic I (? 978).^[2] comte de Bar, després duc d'Alta Lorena
• Adalberó I de Metz (mort el 962), bisbe de Metz
• Gilbert (mort el 964), comte a les Ardennes
• Sigebert, citat en una carta datada el 943
• Gozlí, Gozelí, Gozeló o Goteló I (mort 942/943), comte de Bidgau i de Methingau, casat amb Oda (Uda) de Metz, filla de Gerard I de Metz i d'Oda de Saxònia, que foren pares de:
• Renyer de Bastogne, pare del bisbe Adalberó de Laon
• Godofreu el Captiu o el Vell, comte de Verdun.
• Adalberó, arquebisbe de Reims (mort el 989)
• Sigifred, comte de Luxemburg.

En algunes genealogies s'esmenten altes fills possibles com un cert Enric i la seva germana Liutgarda que hauria estat l'esposa d'Adalbert I de Metz († 944), i després d'Eberard IV comte de Nordgau.

Fonts diplomàtiques

• Primer testimoniatge com a comte Widiacus en una carta datada el 23 de gener de 899 del rei Zuentibold de Lotaríngia.
• El comte Wigericus, tenia drets comtals a la ciutat de Trèveris, segons un diploma datat el 19 de setembre del 902 del rei Lluís IV l'Infant.
• Identificació amb Widricus, comte del Bidgau.^[3]
• Diploma de Carles el Simple (entre 911-915) per la qual el comte Windricus i el seu fill Adalberó, bisbe de Metz, rebien els feus i la procuradoria sobre l'abadia de Saint-Rumolde a Malines i el monestir d'Hastière. El marquès Robert I de França i Renyer I d'Hainaut donaven el seu consentiment.^[4]
• Primer testimoniatge com a comte palatí Widricus: diploma de Carles el Simple.^[5]