La wenkita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la zeolita. Va ser anomenada en honor d'Eduard Jean Louis Wenk (1907-2001), geòleg, petròleg, mineralogista i professor de la Universitat de Basilea.[1]
 Wenkita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ba₄Ca₆(Si,Al)20O41(OH)₂(SO₄)₃·H₂O |
| Epònim | Eduard Wenk  |
| Localitat tipus | pedreres de marbre Candoglia, Candoglia, Mergozzo, vall d'Ossola, província Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GD.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GD.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.05 |
| Dana | 76.2.5.16 |
| Heys | 17.10.28 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 13,51Å; c = 7,46Å; |
| Grup espacial | space group P-62m (en)  |
| Color | gris clar |
| Exfoliació | dolenta/indistingible |
| Duresa | 6 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,596 nε = 1,589 |
| Birefringència | δ = 0,007 |
| Impureses comunes | Ti, Fe, Mn, Sr, Na, K, F, Cl |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1962 |
| Símbol | Wen |
| Referències | [1] |
La wenkita és un silicat de fórmula química Ba₄Ca₆(Si,Al)20O41(OH)₂(SO₄)₃·H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Els seus cristalls són columnars, de fins a 5 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wenkita pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.
La wenkita va ser descoberta a les pedreres de marbre Candoglia, a la vall d'Ossola (Piemont, Itàlia) formada entre capes de barita i calco-silicats, és un producte del fort metamorfisme de marbres.[2] Posteriorment també ha estat descrita a la mina Garpenberg Norra, a Hedemora (Dalarna, Suècia) i la mina Jakobsberg, a Filipstad (Värmland, Suècia).[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
