matemàtic xinès From Wikipedia, the free encyclopedia
Wenjun Wu (xinès: 吳文俊) (Shanghai, 12 de maig de 1919 - Pequín, 7 de maig de 2017) va ser un matemàtic xinès.
Nom original | (zh) 吳文俊 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (zh) 吴文俊 12 maig 1919 Shanghai (Taiwan) |
Mort | 7 maig 2017 (97 anys) Pequín (RP Xina) |
Causa de mort | causes naturals |
President Societat Matemàtica Xinesa | |
1983 – 1987 ← Hua Luogeng – Yuan Wang → | |
Dades personals | |
Altres noms | 顧[古]今 |
Formació | Universitat d'Estrasburg (1947–1949) Universitat Jiao Tong de Shanghai (–1940) |
Tesi acadèmica | Sur les classes caractéristiques des structures fibrées sphériques (1949 ) |
Director de tesi | Charles Ehresmann |
Activitat | |
Camp de treball | Topologia, ciències computacionals, topologia algebraica, geometria algebraica i història de les matemàtiques |
Ocupació | matemàtic, topòleg, historiador de les matemàtiques, historiador |
Ocupador | Acadèmia Xinesa de les Ciències (1976–) Universitat de Pequín (1951–1966) , Revolució Cultural Universitat de Zhejiang (1945–1945) |
Partit | Partit Comunista Xinès (1979–) |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Dongming Wang, Jinzhao Wu, Xiao-Shan Gao, Lihong Zhi, Jiang Kun i SenLin Xu |
Premis | |
Wu es va graduar en matemàtiques a la universitat Jiao Tong de Shanghai el 1940.[1] Els anys següents, durant la Segona Guerra sino-japonesa, va ser mestre d'escola fins que el 1946 va ser contractat a l'Institut de Matemàtiques com assistent de recerca de Shiing-Shen Chern.[2] El 1947 va obtenir una beca per estudiar a Europai hi va fer a la universitat d'Estrasburg on va obtenir el doctorat el 1949 sota la direcció de Charles Ehresmann; a continuació va estar a París, estudiant amb Henri Cartan al CNRS fins al 1951, quan va retornar a la Xina.[3]
En retornar va ser nomenat professor de la universitat de Pequín i va treballar en el camp de la topologia, sobre tot, en el problemes de l'homotopia.[4] Durant la Revolució Cultural (1966-1976) va ser enviat a treballar en una fàbrica de computadors analògics i híbrids i aleshores va començar el seu interès en l'estudi de la història de les matemàtiques xineses antigues.[5] Pel seu estudi, va establir dos principis bàsics: 1) Totes les conclusions extretes han d'estar basades en els textos originals feliçment conservats fins al moment i 2) Totes les conclusions extretes han d'estar basades en raonaments fets a la manera dels avantpassats i utilitzant els coneixements i i les eines i mètodes auxiliars disponibles en aquella època.[6] Wu va afirmar que les antigues matemàtiques xineses el van inspirar el mètode que va desenvolupar, tant pel seu estil general com per tècniques específiques, per la mecanització de les demostracions geomètriques.[7]
A partir de 1976,[8] com membre de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències, va dedicar els seus treballs a l'estudi de la mecanització i automatització dels procesos demostratius en les matemàtiques, motiu pel qual va rebre el premi Herbrand el 1997.[9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.