Wadj-wer

Wadj-wer és el nom que els egipcis donaven a la mar Mediterrània. La seva traducció és "El gran verd" pel color verdós de les aigües.^[1][2]

Wadj-wer

Tipus	deïtat aquàtica deïtat de la natura

Es creia comunament que Wadj-wer era una personificació del mar Mediterrani; tanmateix, sembla més probable que més aviat representés les llacunes i els llacs del delta del Nil més al nord, tal com suggereixen alguns textos que descriuen el "gran verd" com a terres seques que es podrien creuar a peu, possiblement una menció de la vora entre dos o més llacs.^[1]

El testimoni més antic conegut de Wadj-wer es remunta a la dinastia V, al temple funerari de la piràmide de Sahure, a Abusir; aquí sembla semblant al déu Hapi, però amb el cos ple d'ondes d'aigua. També apareix a les parets de la tomba QV55, molt posterior (dinastia XX) del príncep Amunherkhepeshef, fill del faraó Ramsés III.^[2]

Els contactes amb els estats de la zona de Llevant i la mar Egea foren habituals a partir de la dinastia XII.

Referències

1. Shaw, Ian; Nicholson, Paul. The British Museum Dictionary of Ancient Egypt. The American University in Cairo Press, 1995, p. 115.
2. Wilkinson, Richard H. The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. New York: Thames & Hudson, 2003, p. 130–131. ISBN 978-0-500-05120-7.