Vsèvolod de Kíev

Vsèvolod I de Kíev (ucraïnès: Всеволод Ярославич - Vsèvolod Iaroslàvitx) fou un gran príncep de la Rus de Kíev, fill del gran príncep Iaroslav I de Kíev anomenat el «Savi». Regnà de 1078 a 1093.

Vsèvolod de Kíev

Biografia
Naixement	1030 Kíiv (Ucraïna)
Mort	10 abril 1093 (Gregorià) (62/63 anys) Víxhorod (Ucraïna)
Sepultura	Catedral de Santa Sofia de Kíev
Príncep de Kíev
1078 – 1093 ← Iziaslav I de Kíev – Sviatopolk II of Kiev (en)  →
Príncep de Kíev
1076 – 1077 ← Sviatoslav II de Kiev – Iziaslav I de Kíev →
Prince of Chernigov (en)
1073 – 1078 ← Sviatoslav II de Kiev – Vladimir II de Kíev →
Activitat
Ocupació	polític
Altres
Títol	Kniaz
Família	Dinastia ruríkida
Cònjuge	Anna Polovetska (1068–) Anastasia Monomakh (1046–1067)
Fills	Anna Vsevolodovna of Kyiv  () Anastasia Monomakh Vladimir II de Kíev  () Anastasia Monomakh Rostislav Vsevolodovich  () Anna Polovetska Eufràsia de Kíev  () Anna Polovetska
Pares	Iaroslav I de Kíev   i Ingegerd Olofsdotter de Suècia
Germans	Anna de Kíev Anastàsia de Kíev Elisabet de Kíev Iziaslav I de Kíev Igor Yaroslavich Sviatoslav II de Kiev Vladímir de Nóvgorod Vyacheslav Yaroslavich

A la mort del seu pare Iaroslav el Savi, es convertí en príncep de Pereiàslav de 1054 a 1073 amb les ciutats de Rostov del Don i Suzdal. És durant aquest període en 1055 que es troba la primera menció dels polovtses poble nòmada turc i pagà de l'estepa que vingueren amb llur cap Boluix i se'n van tornar per on havien vingut després d'haver acordat la pau amb Vsèvolod.^[1]

Tanmateix el 2 de febrer 1061, sota el comandament d'un altre cap anomenat Sokal, els polovtses van vèncer Vsèvolod^[2]

El 1073 es revolta amb el seu germà Sviatoslav II contra el seu altre germà el Gran príncep Iziaslav I de Kíev. Sviatoslav II amb la seva ajuda es converteix en príncep de Kíev i li cedeix la seva herència de Txerníhiv, indret del qual esdevindrà príncep de 1073 a 1078.

Després de la mort de Sviatoslav II, es reconcilia amb Iziaslav I i l'ajuda a retornar al seu tron. A la mort del seu germà esdevé fins i tot Gran príncep de Kíev. Mor el 13 d'abril de 1093 i és inhumat a la Catedral de Santa Sofia de Kíev.

S'havia casat en 1046 amb Anna, anomenada també Zoé o Irene, filla de l'emperador Constantí IX^[3] Morta el 1067, amb qui va tenir un fill, Vladímir II Monòmac.

Notes i referències

1. Crònica de Nèstor capítol LIX.
2. Sempre segons la «Crònica de Nestor» : va ser la primera derrota que Rússia va patir per part d'aquests pagans.
3. Settipani, Christian. Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du vie au ixe siècle. París: de Boccard, 2006. ISBN 978-2-7018-0226-8.

Bibliografia

• Francis Dvornik, Les Slaves, histoire, civilisation de l'Antiquité aux débuts de l'Époque contemporaine. Éditions du Seuil, Paris (1970), « La Russie de Kiev » pàg. 171-228.