Volta a Tarragona

La Volta a Tarragona és la prova ciclista per etapes més antiga que es corre a l'Estat espanyol. És alhora la tercera cursa per etapes més antiga del món, solament superada pel Tour de França i per la Volta a Bèlgica.^[2] Tot i que històricament alguna etapa ha sortit dels límits provincials, generalment tots els quilòmetres se solen recórrer dintre de la província de Tarragona.

Volta Ciclista a Tarragona

Detalls de la cursa
Data	maig-juny
Regió	Catalunya
Disciplina	carretera
Competició	amateur i sub-23
Tipus	cursa per etapes
Organitzador	Reus Ploms
Director de la cursa	Josep Maria Maeso
Història
Primera edició	1908
Edicions	51 (fins al 2010)
Darrera edició	Volta a Tarragona de 2010
Primer vencedor	Paul Mazan[1]
Darrer vencedor	Aurelien Ribet

En l'última edició disputada el 2010 el guanyador fou el jove francès Aurelien Ribet. De fet, aquesta va ser l'última edició disputada, ja que al maig del 2011 es va anunciar que a causa de les dificultats econòmiques no es podria continuar.^[2]

Història

L'afició al ciclisme arribà a Tarragona de la mà del jove suís William Tarin, originari de Lausana. Aquest aficionat a l'esport s'instal·là a Tarragona el 1889, just quan comptava amb vint anys. Ell fou el màxim impulsor de l'organització de la primera competició ciclista per etapes de Catalunya i de l'Estat espanyol.

La primera edició, la qual s'anomenà Campionat de Catalunya i estava patrocinada per l'Hotel Continental de Tarragona tingué lloc l'any 1908. El guanyador fou el francès Paul Mazan,^[1][3] germà del dues vegades campió del Tour de França, Lucien Petit-Breton. Aquella primera edició va constar de quatre etapes disputades en tres dies; el 6, 7 i 8 de desembre. Comptà amb la participació de 31 ciclistes, entre ells l'organitzador William Tarin, el recorregut tenia un total de 310 km amb les següents etapes:

• 1a etapa Tarragona-Reus (80 km)
• 2a etapa Reus-Móra la Nova (50 km)
• 3a etapa Móra la Nova-Tortosa (66 km)
• 4a etapa Tortosa-Tarragona (114 km)

La segona edició no es va disputar fins onze anys més tard, el 1919. Es va disputar el 22, 23 i 24 de juny d'aquell any, rebé el nom de Copa Justícia i Pàtria fent referència al final de la I Guerra Mundial. Aquesta va ser una edició que va tornar a ser controlada pels representants francesos, José Pelletier que l'any següent guanyaria la Volta a Catalunya en va ser el primer classificat, a més a més s'emportà dues de les quatre etapes.^[4][5][6] Els 374 km d'aquella edició es van repartir amb les següents etapes:

• 1a etapa Tarragona-Vilafranca del Penedès (73 km)
• 2a etapa Santa Margarida i els Monjos-Reus (78 km)
• 3a etapa Reus-Amposta (143 km)
• 4a etapa Amposta-Tarragona (80 km)

La tercera edició fou el 1948, trenta-un anys després de la segona, fet que demostra l'extremada complexitat en l'organització d'una prova d'aquestes característiques. Les etapes d'aquella edició que acabà guanyant Bernat Capó van ser:

• 1a etapa Amposta-Flix
• 2a etapa Flix-Reus
• 3a etapa Reus-Valls
• 4a etapa Valls-Amposta

Palmarès

Any	Vencedor	Segon	Tercer
1908	Paul Mazan	Johann Hohe	Henri-André Carrère
1909-1918	No es disputà
1919	José Pelletier	Ali Neffati	Guillermo Antón
1920-1947	No es disputà
1948	Bernat Capó	Josep Serra	Manel Costa
1949-1953	No es disputà
1954	Bernardo Ruiz	Francesc Massip	Francesc Alomar
1955-1963	No es disputà
1964
1965
1966
1967
1968
1969	José Manuel Fuente
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979	Jesús Guzmán Delgado	Josep Lluís Laguía
1980	Pedro Delgado		Pierre Le Bigaut
1981	Josep Recio
1982
1983	Xavier Castellar	Pello Ruiz Cabestany	Antoni Girabent Montoya
1984	Loïc Le Flohic
1985			Josep Pedrero Serrano
1986
1987
1988	Philippe Dalibard	Pierre-Henri Menthéour	José Mario Genesca
1989	Antonio Sánchez	Ramón Antonio Rota	Fernando Pinero
1990
1991
1992
1993
1994	Nicolai Koudriavtchev	Serguei Ivanov	Josep Jacob Viladoms
1995	Serguei Ivanov	Dimitri Perfimòvitx	Philippe Le Peurien
1996	Serguei Gritchenko	Manuel Rodríguez	Edouard Gritsoun
1997	Edouard Gritsoun	Martin Van Steen	Marc Prat
1998	Denís Ménxov	Eloy Coca	Carles Torrent
1999	Wim Van Den Meulenhof	Gonzalo Bayarri	Tomàs Valls
2000	Rafael Fernandez	Faat Zakirov	Xavier Tondo
2001	Alexander Rotar	Rafael Vilá	Vicente Elvira
2002	Héctor Guerra	José Alfredo Medina	Javier Ramírez Abeja
2003	Fernando Serrano	Miquel Alandete	Sergi Escobar
2004	Joaquín Jorge Soler	Didac Cuadros	Antonio López
2005	Paulo Vargas	Isidro Cerrato	Óscar Vicente Garau
2006	Juan Carlos Cariñena	Alberto Fernández	John Devine
2007	John Devine[7]	Luis Ángel Maté	Francisco José Villalgordo
2008	Sergi Escobar	Javier Ramírez Abeja	Raúl García de Mateos
2009	Colin Menc	Arkimedes Arguelyes	Jonathan Brunel
2010	Aurelien Ribet	Andrew Talansky	Thomas Lebas

Referències

1. (castellà) El Mundo deportivo, 10 de desembre 1908, Hemeroteca, pàg. 2.
2. «La Volta deja de pedalear» (en castellà). Diari de Tarragona. [Consulta: 28 juny 2013].^{[Enllaç no actiu]}
3. (castellà) El Mundo deportivo, 10 de desembre 1908, Hemeroteca, pàg. 1.
4. (castellà) El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 1.
5. (castellà) El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 2.
6. (castellà) El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 3.
7. «López, del Ávila Rojas, acaba quint en la ronda tarragonina». Web de El Pueblo de Ceuta. [Consulta: 14 octubre 2010].^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

• Palmarès a memoire-du-cyclisme.eu
• Palmarès sitiodeciclismo.net