Vita Hludovici

La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris (La Vida de Lluís o la Vida de l'Emperador Lluís) és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.

Vita Hludovici

Tipus	obra escrita
Llengua	llatí
Dades i xifres
Gènere	biografia

Autor

Carlemany corona Lluís el Pietós

El treball fou escrit en llatí durant o poc després de l'any 840 per un autor anònim al qual hom anomena convencionalment “Astronomus”, “l'Astrònom” o alguns cops “l'Astrònom Llemosí”. Això és degut als nombrosos comentaris força detallats en matèries astronòmiques en el treball en el qual es descriu com "un que té coneixement d'aquest tema".^[1] Va ocupar un lloc a la cort de Lluís el Pietós, i la seva formació cultural i les referències religioses suggereixen que no era un home d'Església.^[2] Hom ha conjecturat, basant-se evidències trobades al text, que l'autor va néixer al voltant de l'any 800 i que la seva nacionalitat no era ni gòtica ni franca^[3]

L'actitud de l'autor cap al seu objecte d'estudi és clarament subordinada i d'admiració, tot i així no idealitza Lluís de la mateixa manera com, per exemple, Einhard ho fa a la seva “Vida de Carlemany”. Hom troba que l'autor fa palés un fort rebuig cap als clergues i els excessos de l'Església Franca, donant pes al punt de vista que no estava connectat formalment a l'Església.^[4] No obstant això, les idees més populars recentment (vegeu més avall) l'identifiquen com a clergue.^[5]

Identificació

Denari de Lluís (20mm, 1.65 g, 1h). Encunyat 822-840.
Anvers: HLVDOVVICVS IMP.
Revers: XPISTIANA RELIGIO.

S'han fet diversos intents per a identificar l'autor amb un individu particular. El 1729, pensava Von Eckhart que era un notari adjunt a la cort de Lluís entre el 816 i el 839. Von Simson el 1909 va intentar identificar-lo amb l'Ardiaca Gerolt, un clergue de la cort.^[6] Max Buchner, l'autor d'un dels estudis moderns més influents del treball de l'Astrònom el 1940, el va identificar amb Hilduin, canceller de Pipí II i Carles el Calb. Ernst Tremp recolza aquesta opinió en el seu important estudi de 1995, encara que Buchner i Tremp difereixen en aproximadament una dècada en la seva datació de l'obra.^[7] Tischler, més recentment, ha proposat que l'Astrònom fou Jonàs d'Orleans, però la teoria d'Hilduin segueix sent la més popular entre els historiadors.^[5]

Referències

1. The Astronomer. Vita Hludovici, p. 58.1.
2. The Astronomer. Vita Hludovici, p. Prologue 1.
3. Cabaniss, A. Son of Charlemagne. A Contemporary Life of Louis the Pious. Syracuse: Syracuse University Press, 1961, p. 1–2. ISBN 978-0815620310.
4. Cabaniss, A. Son of Charlemagne. A Contemporary Life of Louis the Pious. Syracuse: Syracuse University Press, 1961, p. 4. ISBN 978-0815620310.
5. Ganz, David «Review: M. Tischler "Einharts 'Vita Karoli'. Studien zur Entstehung"». Francia, 30, 1, 2003, pàg. 314 [Consulta: 27 març 2009].
6. Yitzak Hen and Matthew Innes. The Uses of the Past in the Early Middle Ages. Cambridge: Cambridge University Press, 2000. ISBN 0521639980.
7. Ganz, David «Review: Ernst Tremp "Thegan, Die Taten Kaiser Ludwigs (Gesta Hludowici imeratoris). Astronomus, Das Leben Kaiser Ludwigs (Vita Hludowici imperatoris) "». Francia, 24, 1, 1997, pàg. 208 [Consulta: 27 març 2009].

Bibliografia

• Buchner, Max «Entstehungszeit und Verfasser der "Vita Hludowici" des "Astronomus"» (en alemany). Historisches Jahrbuch, 60, 1940, pàg. 14–45 [Consulta: 27 març 2009].
• Cabaniss, A. Son of Charlemagne. A Contemporary Life of Louis the Pious. Syracuse: Syracuse University Press, 1961. ISBN 978-0815620310.
• King, P.D.. Charlemagne: Translated Sources. Kendal: P.D. King, 1987. ISBN 978-0951150306.
• Tischler, M. Einharts Vita Karoli. Studien zur Entstehung, U¨ berlieferung und Rezeption (en german). Hanover: Hahnsche Buchhandlung, 2001. ISBN 9783775254489.
• Tremp, Ernst. Thegan, Die Taten Kaiser Ludwigs/Astronomus, Das Leben Kaiser Ludwigs (en german). Hannover: Hahnsche Buchhandlung, 1995 [Consulta: 26 març 2009].

Vegeu també

• Gesta Hludowici Imperatoris per Thegan de Trier

Enllaços externs

• Text complet en Llatí de l'edició de Tremp del 1995.
• Texte seleccionat en anglès Arxivat 2005-04-20 a Wayback Machine. sobre el setge de Barcelona de l'edició de P.D. King's del 1989.